dimecres, 25 de gener de 2012

La mimosa de Rodoreda

Vaig veure d’esquitllentes una mimosa florida a Bellaterra, dijous passat. Així és que diumenge vam anar a veure les mimoses del camí entre Sant Feliu de Guíxols i S’Agaró; són les primeres que floreixen, vora mar. Però no, aquest any s’han endarrerit i ni tan sols apuntaven les poncelles, encara. Però, ah! dilluns, quan vaig entrar a l’IEC, ja em va arribar una tímida i enyorada flaire dolça: la mimosa més alta del Jardí Mercè Rodoreda ja ha desplegat molts petits sols d’or enmig de l’hivern. Vaig fer la fotografia justament per donar-ne fe. 
Quin encert va tenir Mercè Rodoreda quan va fer hereu de la seva obra literària l’Institut d’Estudis Catalans! El preciós jardí de la Casa de Convalescència porta ara el seu nom i els seus papers no poden ser més ben guardats, ni més ben difosa la seva obra. La perennitat de l’escriptora és ben assegurada, essent com és a l’Institut.

8 comentaris:

  1. ...petits sols d’or enmig de l’hivern,
    preciós jardí que els conté...
    petits mars blaus que els contemplen!

    ResponElimina
  2. Poema a quatre mans? Com m'agrada el darrer vers...

    ResponElimina
  3. Llorers, oliveres i acàcies (la mimosa pertany a la família de les acàcies) simbolitzen l'etern. I per si no ens n'havíem adonat, la florida de les mimoses en ple hivern ens ho ve a recordar...

    ResponElimina
  4. Aquella mimosa...que deia la gran Rodoreda. Anyoro la seva fragancia nascuda dels petits sols d'or que diu l'Ignasi. Aniré un dia d'aquests al IEC.
    Petons, Mariàngela.

    ResponElimina
  5. Ep Glòria! que els petits sols d'or... son de Mariàngela!
    I els petits (i preciosos) mars blaus... doncs també.

    ResponElimina
  6. Doncs...amb permís de la Mariàngela, Ignasi. Els petits mars blaus ja sé que són d'ella i no són tan petits, eh?

    ResponElimina
  7. La fulla sí que és perenne i eterna, però les flors, ah les flors que desapareixen tan de pressa!

    Hi seràs benvinguda, Glòria!

    Suum cuique, que deien els romans. Permís donat amb molt de gust, Glòria, Ignasi!

    ResponElimina