divendres, 27 de gener de 2012

L’ocell de Lèsbia


No sé si l’ocell que Catul va regalar a la seva amada Lèsbia era tan ufanós com el de la fotografia. És ginebrí i el vaig atrapar el matí del 10 de desembre de l’any passat, a la terrassa de l’aeroport. Em va fer pensar en el poema: “Ocell delícies de la meva amiga, tu amb qui sol jugar i tenir-te a la sina i donar-te, cobejós que ets, la punta del dit, incitant les teves agudes mossegades, quan a la meva esplendorosa amor plau de fer no sé quines agradables joguines, i delicat esplai, jo imagino, del seu dolor, a fi de calmar una passió ardent. Tant de bo, com ella, pogués jugar amb tu i allegeurir el meu cor de tristos neguits!” La traducció és la de la Fundació Bernat Metge, de l’any 1928.

4 comentaris:

  1. Els jocs de l'amor...
    La traducció és magnífica!

    ResponElimina
  2. Com recordo els poemes de Catul quan els treballàvem a les teves classes (i ja en fa un bon grapat d'anys). El que encara em sé de memòria és el "Ille mi par" i encara arrenco amb força amb el "Uiuamus, mea Lesbia, atque amemus" fins que al final, després de tants "basia" no recordo com acaba.

    ResponElimina
  3. Com m'agrada el teu record de les classes de llatí, home tranquil! Com que Catul n'esbullava el compte dels "basia", també se t'ha esbullat el final. Gràcies.

    ResponElimina