dijous, 11 de març del 2010

Elegia per a tres xiprers

Eren llargs i prims, perquè eren xiprers mascles. Eren tres, disposats en triangle. Donaven més bellesa, encara, al ja bellíssim claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. El fort vent i el pes de la neu els han vençut. Han estat arrencats de soca-rel. Dos han caigut enmig del claustre, bellament també, malgrat tot, l’un damunt de l’altre, en forma de xeix. L’altre s’ha estimat més d’arrapar-se a la pedra vella i s’ha abraçat als arcs del primer pis del claustre, com si no volgués jeure a terra.


No es pot intentar de tocar la celístia, oblidant d’arrelar-se fortament. Ja ho deia Horaci que el vent sacseja amb més força les torres més altes i els arbres més alts –ell parlava de pins-, i els llamps fereixen els cimals de les muntanyes. Més amunt o més alt, més dura serà la caiguda.


Des del meu despatx, sento la serra mecànica que talla, ara, els xiprers. Serviran per fer llenya o adob. Tornaran a la terra. Com tot.


Un claustre sense xiprers és un claustre mancat. Sort que els arbres són més fàcils de substituir que les persones. I si hi posem un xiprer femella? Potser no pretendrà d'anar tan amunt i s’arrelarà més a fons. Sembla que no són tan fràgils. Ni tan esvelts.


Per sort, el ginkgo continua dempeus.


Les fotografies que il·lustren aquest text són d’avui, 11 de març de 2010. He fet les dues primeres a les 11 del matí i la tercera a les 3 de la tarda.

4 comentaris:

  1. Fantàstic post! Què febles som -els mascles, és clar!

    Des de la distància, abraçada i petons

    ResponElimina
  2. Magnífic post! Els xiprers, símbol del repòs i de l'acolliment, abatuts, que tant bellament has descrit, perduraran en el record gràcies a la teva poesia.
    Jo me'ls mirava sovint.
    Femella, o no, potser valdria la pena tornar-ne a plantar.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Bonic i entranyable comiat d’aquest xiprers.
    Els xiprers simbolitzen la immortalitat, per això estan als cementiris, no simbolitzen la mort. També simbolitzen la hospitalitat i acollida, tres xiprers volien dir que es seria ben rebut i es tindria dret a un àpat complert i el dret a passar-hi la nit. Potser si que n’haurien de tornar a plantar.
    L'hem reproduït a Amics arbres · Arbrers amics.
    Suposem que no et molestarà.
    Salut i endavant.

    ResponElimina
  4. Quan dijous vaig arribar a la facultat després de tres dies no em podia creure que aquelles estructures esbeltes, tan verdes, tan fortes... que donaven tanta primavera durant l'hivern, haguéssin caigut. El buit que han deixat al clàustre serà un altre dels records que no ens deixaran oblidar la petita catàstrofe de la nevada.
    Es trobaran a faltar, però també serà bonic veure créixer nous arbres al clàustre.

    ResponElimina