dimecres, 20 de maig de 2009

Final de curs

Ens quedem amb el Suetoni del “No dic, però dic”, i de Juli Cèsar que es pentina els cabells escadussers des de la coroneta i no es treu la corona de llorer ni per dormir, per amagar la calvície, que suportava tan malament. Ens quedem amb la imatge tristíssima d’aquella darrera nit i el record nostàlgic que s’apilona, dia rere dia, a l’ànima i a la ment d’Ovidi, assegut a la vora del Mar Negre, a la Tomi de l’exili. Ens quedem amb l’embarbussament i l’encegament i els milers de petons de Catul i el seu “odi et amo” escruixidor. Ens quedem amb Títir, ajagut a l’ombra esponerosa d’un faig, i amb la mare que somriu al nounat, portador de l’edat daurada, mentre Melibeu reposa a la cabana de l’amic i les ombres cauen més allargassades des de les muntanyes blavisses virgilianes.

Ens quedem en la primavera d’Horaci i de Venus que mena les danses de les Nimfes i de les tres germanes bessones, tot i el temps que llisca, com l’aigua del riu, tot i els xiprers que ja no són només aquells arbres esvelts del claustre de la facultat, i collirem les flors massa breus del roser agradable, però sempre triarem la galta rosada de l’infant adormit.

Les declinacions i els dàctils, les metonímies i els quiasmes els deixem per a l’examen. Ens deixem acompanyar pels clàssics amics, a final de curs. Perquè entre els clàssics i ara, la vida.

2 comentaris:

  1. Mariàngela,

    Quan estic navegant per internet són moltes les sensacions que webs, blocs i altres mitjans em produeixen. Ara bé, quan navego pel teu bloc em sorgeix quelcom especial.
    Una sensació de calma, reflexió, pau, serenor. Fas que pari el meu món i m'obres una finestra per a la reflexió.

    Moltes felicitats. Una abraçada,

    Gemma Geis Carreras

    ResponElimina
  2. Gemma,

    Quina il·lusió les teves paraules tan generoses. I quina sorpresa trobar-les aquest vespre poc després d'haver parlat amb tu. Moltes gràcies.

    Un petonàs.

    Mariàngela

    ResponElimina