Potser serà la crítica francesa la que donarà l'empenta que li ha faltat a la novel·la per part d'un sector de la crítica catalana. Com a exemple, aquest paràgraf, que tradueixo del francès: "Amb una gran economia de mitjans, Maria Àngels Anglada oposa el duo dels botxins (el comandant i el metge) al del violinista i del lutier. Ofereix una obra més complexa del que sembla, rigorosament composta -com cal, en tractar-se de música."
En el document promocional de la novel·la s'inclou el quart capítol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada