dilluns, 18 de maig de 2009

Riverside Drive (I)

La primera vegada que hi vaig entrar no em podia moure de les dues grans finestres sobre el parc, sobre el riu. No em podia creure aquell paisatge. Tenia un riu als peus, gran com un mar. A l’altra riba edificis alts i casetes, i verdor, d’un verd d’estampa britànica, que havia dit García Lorca, quan s’hi passejava. Més tard vaig aprendre que Riverside Drive era un enfilall d’estampes literàries.

Primera estampa. 

Hannah Arendt havia viscut al número 370, al pis dotzè. Hi havia arribat fugint del terror de la segona de les guerres de l’Europa del segle XX. Amb Heinrich Blöcher, en aquell apartament, hi havia trobat refugi, arrels, tot el que havia deixat enrere i havia perdut. I havia escrit cartes i més cartes, des d'aquell apartament banyat pel Hudson.

Segona estampa. 

Hannah Arendt hi va trobar compatriotes a Riverside Drive: Uwe Johnson, que vivia a uns pocs blocs de distància. S’escrivien. De literatura, de melangia, de les ciutats perdudes i de les ciutats mai trobades, com les de la frase de Proust, perquè el vertader lloc de la nostàlgia no és ni el país perdut ni el país que mai no es tindrà del tot: és el text que haurà d’explicar aquesta pèrdua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada