Tercera estampa.
Em vaig comprar les novel·les de Paul Auster, les de la trilogia de New York, que ara no sé trobar enmig d’aquest apilonament librari que m’envolta. És igual. El Daniel Quinn de l’Auster vivia en algun lloc de Riverside Drive, com el mateix Auster. Però no em sentia dins d’una novel·la d’Auster, aquells primers temps de Riverside Drive. No.
Quarta estampa.
Era com ser dins de les pel·lícules de Woody Allen en aquell edifici dels anys vint amb vistes al Hudson i a Riverside Park. Tot i que fins força més tard no vaig saber que Allen havia escrit una comèdia estrenada a Off-Broadway l’any 2003, la primera peça teatral que dirigia, que portava el títol Riverside Drive. No calia saber-ho. Els tipus, els escenaris i les situacions que m’envoltaven tenien el segell Allen.
Quina enveja! Quan pugui també faré el meu periple per les amèriques. Imagino el viatge com una constant descoberta, esperant que en qualsevol moment es produeixi la meravella. Confio que retrobaré paisatges i ambients familiars gràcies a les llargues sessions de cinema i publicitat «made in EUA» que ens hem empassat.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Daniel. La vida americana, newyorker concretament, és digna de ser viscuda des de dins. La vida, com el viatge, ens prepara una sorpresa a cada cantonada...
ResponElimina