dimecres, 13 de juliol de 2011

Impossibilia

De les Bucòliques una enumeració d’impossibilia amb els quals Títir-Virgili vol expressar el seu reconeixement a l’emperador August: “Abans els cérvols lleugers pasturaran per l’airecel i les mars abandonaran els peixos en sec a la ribera; abans, en el seu exili, cansat de recórrer les pròpies terres i les dels altres, el part beurà l’aigua de la Saona o la Germània la del Tigris, que no pas del nostre cor s’esborri la imatge d’aquell home.”

I de les Elegies de Properci aquests altres impossibles per descriure l’amor que el poeta sent per la malagradosa Cíntia: “Abans els abundosos rius lliscaran per la vasta mar, i l’any invertirà l’ordre de les seves estacions, que no pas dins el meu pit el meu cor canviï l’amor que et té: sigues com vulguis, però no indiferent.”

La traducció de Virgili és de Miquel Dolç i la de Properci és de Joan Mínguez. Vaig fotografiar la vasta mar, tallada pel Cap de Creus, des de Sant Martí d’Empúries un dia ventós i feliç del mes d’agost de l’any 2008.

6 comentaris:

  1. Ser indiferent, el pitjor càstig per a l'amor...

    ResponElimina
  2. No sabria dir-te si m'agrda més Virgili o Properci però el cert és que aquest últim m'arriba molt, com un poeta modern que imités els clàssics.

    ResponElimina
  3. I per a l'amistat, Teresa!

    Deu ser que els clàssics són molt moderns, Glòria!

    Una abraçada, amigues!

    ResponElimina
  4. Els versos de Propeci m'han recordat de seguida aquests altres de Rosa Leveroni:

    “Si jo no fos per tu record amable,
    fos almenys un neguit,
    un odi o un dolor, una recança...
    Ho fos tot, menys l'oblit!

    ResponElimina
  5. Preciosos. I dolorosos! Una abraçada, Assur.

    ResponElimina
  6. A veces hay una enorme imposibilidad por demostrar el amor a la naturaleza, a la amistad... Imposibilidad para mostrar el agradecimiento que a tantas cosas de la vida tenemos.
    Saludos afectuosos y veraniegos.

    ResponElimina