diumenge, 31 de juliol de 2011

Estiu

Para-sol. Roques. Mar. Pins. Sorra. Petxines. Embussos. Suor. Granissats de llimona. Cigales. Jardí. Terra seca. Calitja. Berenades. Riera. Mandra. Espigues. Gandules. Hamaca. Fullaraca. Nimfees. Formigues. Xafogor. Corregudes. Postes de sol. Esmorzars. Jardí. Gossos. Demian. Foc. Tempestes d’agost. Columnes. Pendissos. Pèrdues. Llac. Avets. Cels. Cims. Glaceres. Torrents. Guanys. Passat. 

Durant èpoques de la meva vida escoltava, sense parar, aquest Estate de l’Ornella Vanoni. Però, de fet, la versió que més m’agradava és la de Joao Gilberto, de la meva època de fan absoluta de la música brasilera. Que n’hi va haver. I molta. Als estius. Tot amb tot, no odio l’estiu, com diu la cançó. 

Vam portar, d’un dels estius a la Provença, la cigala de la fotografia, que tenim penjada al jardí de Llagostera. Només em sap greu que no canta.

11 comentaris:

  1. Però la imaginació és poderosa, en la imaginació tot és possible!
    Bell post d'estiu, aquest.

    ResponElimina
  2. ...estiu que dónes el perfum a les flors...tornarà un altra hivern...la neu cobrirà totes les coses...
    Molt bonic i les pintures que acompanyen la música d'Ornella Vanoni em semblen molt ben triades.

    ResponElimina
  3. Visca la imaginació, doncs!
    Avui sí que sembla estiu de debò, oi, amigues meves?
    Abraçada, Teresa i Camil·la!

    ResponElimina
  4. Música brasilera...mmmh... una recent delicatessen per procurar reviure devocions musicals.

    http://www.youtube.com/watch?v=jJj6JS7XLZY&feature=related

    Vaig a fer un granissat!

    ResponElimina
  5. Ei, Ignasi, ben tornat! Bella peça aquesta dança da solidao que m'has regalat. Moltes gràcies! Era bo el granissat?

    ResponElimina
  6. Si tingués que recomanar-te... l'orxata i granissats de la casa Sirvent, al carrer Parlament de Barcelona.
    Des de la infantessa, amb els que més he gaudit.

    I la veu de Marisa Monte... per apropar-se a la felicitat!

    http://www.youtube.com/watch?v=peVrelROhpk&feature=related

    ResponElimina
  7. No hi he estat mai, Ignasi. Seguiré la teva recomanació. La cançó de la Marisa Monte molt bona companyia de vespre d'agost... Gràcies!

    ResponElimina
  8. Fantàstica Ornella Vanoni!!! M'ha picat la curiositat i he estat escoltant vàries versions més d'aquesta cançó, fins i tot la de Boccelli (només un trosset, eh?: fa calor i no estic per masoquismes), i em quedo definitivament amb la de la senyora Vanoni.

    ResponElimina
  9. I la de Joao Gilberto no t'agrada? Té una veu tan càlida...

    ResponElimina
  10. Ai, Mariàngela!... És que aquestes senyorasses de la cançó italiana des de sempre m'han tingut el cor robat.

    ResponElimina
  11. Potser he escoltat més de mil vegades "Senza fine" de la Vanoni!

    ResponElimina