dijous, 19 de gener del 2012

Jeroni Pau: una revisió


El títol del post d’avui és també el de la conferència que faré aquesta tarda a la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc de la Jornada “Literatura llatina i humanisme català”.

El dia 22 de març farà 515 anys de la mort de l’humanista barceloní Jeroni Pau. De fet, és una data absurda per commemorar res. Com totes les dates, d’altra banda. Hauria d’haver estat l’any 1997 quan s’hauria d’haver dedicat l’any a Jeroni Pau. La grandesa de la seva personalitat intel·lectual bé que sho mereix. Pau va escriure la primera història de Barcelona, per exemple. En llatí, és clar. Però diversos factors van frustrar qualsevol iniciativa. Que en aquells moments encara no s’havia instaurat la moda de celebrar centenaris d’escriptors, podria ser una raó. Que Jeroni Pau no ha estat mai un autor còmode, és una altra raó, de més pes. A Jeroni Pau, no li conec ni una sola línia en català, encara que el volen autor de les ja famoses, als nostres dies em refereixo, Regles d’esquivar vocables i mots grossers o pagesívols. I, en aquest país, sempre hem hagut de fer país. De manera que aquells escriptors que només van escriure en llatí són sants de poques devocions. En realitat, aquell any, vaig oferir un article en profunditat sobre l’autor a una revista cultural catalana. No els va interessar. Una flor no fa estiu, és clar. Però, justament aquell estiu del 97 se celebrava a Àvila el Tenth International Congress of Neo-Latin Studies de la International Association for Neo-Latin Studies, i allà vaig poder commemorar el Vè centenari de la mort de Pau, amb un treball que després va ser publicat per l’Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies, als USA. Els camins de l’humanisme català són universals, i a la vegada inescrutables. 

A la fotografia un fragment de la darrera pàgina de l’obra de Pau més editada, Practica Cancellariae Apostolicae, en l’edició incunable romana de 1493.

6 comentaris:

  1. Sí, de vegades ens mirem una mica massa el melic deixant fora coses ben interessants i d'altres no sabem ben bé on el tenim.

    ResponElimina
  2. L'humanisme català és massa desconegut... Treballs com el teu, però, ajuden a fer-lo visible.

    ResponElimina
  3. És fantàstic poder accedir, tan directament com tu, a grans obres en llengua llatina escrites a casa nostra. És llàstima que els polítics -alguns- s'entestin en subvertir la realitat històrica.
    Segur que la conferència haurà entusiasmat.
    Un petó, Mariàngela!

    ResponElimina
  4. Gràcies pels vostres comenatris, Camil·la, Teresa, Glòria! Jeroni Pau va fent el seu camí, amb les clarors i ombres de tot el que és humà. Que no ens és aliè! Una abraçada, amigues.

    ResponElimina
  5. Tens i teniu raó. Certament el tema del desconeixement del llatí és un factor molt important. Jo mateix no en sóc pas aliè. No m'he enfrontat amb molts textes i autors per aquest. Per això, l'aportació de la Mariàntgela és molt important i t'animo a seguir.

    ResponElimina
  6. Gràcies, Joan. Alimentarem la flama del llatí, perquè no s'apagui!

    ResponElimina