dimecres, 11 de gener del 2012

La raó

Hi havia alguna raó per la qual en sentir aquella cançó a RAC 105, mentre pelava carxofes a la cuina, deixés d’entotsolar-me? La cantaven Hoobastank, es deia The reason i era de l’any 2003. Vet aquí. Si voleu escoltar-la, la trobareu en aquest enllaç.

No tinc gaire clara la raó que m’ha portat a il·lustrar aquest post amb una fotografia que vaig fer a Sitges, el 15 de maig de l’any 2010, en la qual res no és el que sembla. O sí.

8 comentaris:

  1. Per tu la conec: entotsolar-me.
    Que bonica!
    Ja m'he enamorat de la paraula.
    Com la Gainsbourg i el Depp amb els Creep de fons.

    http://www.youtube.com/watch?v=DhvHfdWJEe8&feature=related

    ResponElimina
  2. Ups!
    Volia dir els Radiohead de fons, es clar.
    Veus... ja m'havia entotsolat!

    ResponElimina
  3. Entotsolar-me amaga "tot sol"? Me la quedo i gràcies. No em deixa connectar amb la canço però ja la buscaré. Potser no saps la raó ni del post ni de la canço però, cal?
    Petó, Mariàngela!

    ResponElimina
  4. Boníssimes, Ignasi, escena i cançó! M'agrada tant el mot que, amb l'ús, n'he acabat fent servir un substantiu i tot, encara que no apareix als diccionaris!

    Em penso que ja he arreglat l'enllaç, Glòria. A mi tampoc no em deixava veure la cançó. M'agrada que t'agradi! Petó gens entotsolat!

    ResponElimina
  5. Entotsolat no surt al diccionari...? Doncs aquesta paraula surt sovint en els meus escrits perquè sona bé i perquè vol dir tantes coses...
    Per cert: pelar carxofes -amb guants, ja que deixa els dits ben foscos- ajuda a pensar, com ajuda a pensar rentar plats. Santa Teresa tenia raó: la cuina és un laboratori també per a l'esperit.

    ResponElimina
  6. Em refereixo al substantiu entotsolament, Teresa, que a vegades em va bé d'usar, perquè vol dir tantes coses. Tinc els guants de pelar carxofes, amb els dits (de goma) ben negres. Ben d'acord amb les Tereses, tu i la Santa!

    ResponElimina
  7. Neologia al poder! No cal tenir por dels mots, quan nosaltres n'estem fets.
    (abans-d'ahir vaig sopar truita d'escarxofes del Prat)

    ResponElimina
  8. Ben d'acord amb aquesta teva convicció, Puigmalet. Ja se'n queixava Horaci que, al seu temps, eren malmirats aquells que afegien mots nous a la llengua, i en canvi s'acceptava que els autors antics haguessin enriquit la llengua amb noms nous per a les coses.
    En la intimitat jo també menjo escarxofes...

    ResponElimina