dijous, 19 de juliol de 2012

La Girona d’Aragó i de Pla

Aquests dies es parla dels 60 anys de la primera edició de Girona. Un llibre de records, de Josep Pla. No he vist que ningú parli de la celebració d’un altre aniversari, els 30 anys de la publicació de Girona ara i sempre (una crònica) de Narcís-Jordi Aragó. És una llàstima. 

No sabria quin llibre triar sobre Girona, si el de Pla o el d’Aragó. O potser sí que ho sé: triaria la crònica d’Aragó, amb el permís dels planians. I no només perquè Girona ara i sempre són dos llibres en un, com es pot veure ja des d’un punt de vista gràfic amb l’ús de la lletra cursiva i la lletra rodona per diferenciar els records personals i la crònica periodística. També per l’autenticitat de l’obra d’Aragó. Al costat de la seva, l’obra de Josep Pla em resulta com aquella parella d’actors, els Lunt, de la novel·la de Salinger, El vigilant en el camp de sègol, que en Holden Caulfield, el protagonista, defineix així: “No feien com la gent i no feien com els actors. És difícil d’explicar. Feien més aviat com si sabessin que eren celebritats i tot això. Vull dir que eren bons, però eren massa bons. Quan un acabava de fer un discurs, l’altre deia alguna cosa ben de pressa, just després. Se suposava que havia de ser com gent de debò parlant i tallant-se els uns als altres i tot això. El problema era que era massa com si fos gent parlant i tallant-se els uns als altres.” No sé si em sé explicar.

6 comentaris:

  1. Doncs, sí, t'expliques molt bé...
    Abraçades, estimada.

    ResponElimina
  2. T'has explicat molt bé i m'has fet recordar l'estimada Doctora Aragó que em va impartir Llatí a Preu i que era cosina de Don Narcís Jordi.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. On vas fer aquest Llatí de Preu, Glòria? Jo no la vaig pas tenir. Petons.

      Elimina
  3. Jo ja treballava, Mariàngela. Va ser a la Peñalver de Via Laietana. Lamentablement anar a la facultat juntament amb persones que hi havien entrat fent la prova de "més grans de vint-i-cinc anys" i obligar-me a estudiar verbs i declinacions que em sabia molt bé a fi de que els que mai no havien fet llatí es posessin al dia,em va fer sentir, en aquella esforçada joventut meva, terriblement enganyada i vaig desistir de continuar.M'hauria agradat ensenyar Literatura però no em queixo de com m'han anat les coses. He sobreviscut.
    Estic segura que tu ets tan inoblidable pels teus alumnes com ho van ser per mi el Doctor Florit i l'esmentada Doctora Aragó.
    I un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vet aquí! Del senyor Florit sí que me'n recordo bé, va ser quan ens vam conèixer tu i jo. Això de tenir a la mateixa classe diferents nivells de llatí (que encara passa) és molt complicat de gestionar. Ho descrius molt bé. Però és així i ens hi hem d'adaptar. Un petó també per a tu. No has rebut res, per correu postal, a casa teva?

      Elimina