dimarts, 3 de juliol de 2012

A l’hotel suís

Sopaven cada vespre a la mateixa taula del menjador jugendstil d’aquell hotel suís. En acabar, entraven al saló per prendre un tè, mentre escoltaven una estona el piano i conversaven amb els amics, o simplement s’agafaven les mans i es miraven, o llegien els diaris, asseguts l’una ben a prop de l’altre. Quan el pianista els veia, immediatament encadenava la peça que tocava amb les notes de New York, New York, cada vespre. Ell somreia dolç, ella se’l mirava enamorada i el pianista la teclejava amb la mirada. Ell vivia a New York i el pianista ho sabia.

Aquest post es pot llegir mentre sonen les notes de la peça esmentada en la veu de Liza Minnelli. L’ala de l’avió suís es va deixar fotografiar a començaments de desembre de l’any 2011.

6 comentaris:

  1. Històries d'amor que la literatura pren de la vida...

    ResponElimina
  2. Bonica història i bonica bandera la del pais alpí:

    http://whyce.com/wp-content/uploads/2012/01/jungfrau_de.jpg

    ResponElimina
  3. Cap història d'amor com aquella que, visible o no, et segueix arreu.

    ResponElimina