dimecres, 15 d’agost de 2012

Arbres generacionals

En el “Fitxer musical de Carles Riba” que Jaume Medina publica al segon volum del seu treball Carles Riba (1893-1959), de 1989, em va cridar l’atenció, l’altre dia que el repassava, la peça Trees interpretada per Paul Robeson (1898-1976) i la seva orquestra. Es tracta d’un poema de Joyce Kilmer (1886-1918), escriptor nord-americà que va morir durant la Segona Gran Guerra, inclòs al recull publicat a New York l’any 1914 Trees and Other Poems. L’any 1922 el va musicar Oscar Rasbach (1888-1975). Vet aquí el poema i la versió musical de Rasbach que Riba degué escoltar en més d’una ocasió.
I think that I shall never see
a poem lovely as a tree.

A tree whose hungry mouth is prest
against the earth’s sweet flowing breast;

a tree that looks at God all day,
and lifts her leafy arms to pray;

a tree that may in Summer wear
a nest of robins in her hair;

upon whose bosom snow has lain;
who intimately lives with rain.
Poems are made by fools like me,
but only God make a tree. 

Vaig fer la fotografia al jardí de Llagostera a finals d'abril.

2 comentaris: