dijous, 9 d’agost de 2012

En la mort de Hermann Hesse

Avui fa cinquanta anys de la mort de Hermann Hesse. De manera que, com l’any passat, aquest bloc el vol recordar ara amb aquest text del seu recull El caminant, publicat l’any 1920. 

“Benaurat el camperol! Benaurat el terratinent i el sedentari, el fidel, el virtuós! Puc estimar-lo, admirar-lo, beneir-lo. Però he malgastat mitja vida provant d’imitar la seva virtut. Volia ser el que no era. Voila ser un poeta, sí, però alhora volia ser un burgès. Volia ser un artista, un home amb imaginació, i alhora ser virtuós i gaudir de la meva terra. Vaig trigar molt a adonar-me que l’home no pot ser ambdues coses alhora, ni tenir-les, que jo sóc nòmada i no pas camperol, explorador i no pas guardià. I durant molt de temps m’he mortificat davant déus i lleis que per a mi tan sols eren fetitxes. Heus aquí el meu error, el meu suplici, la meva aportació a la misèria del món. Vaig multiplicar la culpa i el suplici del món emprant la violència en contra meu, sense gosar seguir el camí de la salvació. I el camí de la salvació no em porta ni cap a la dreta ni cap a l’esquerra, sinó recte al meu cor, i només allà trobo Déu, i només allà trobo la pau.”

El text es pot llegir mentre s’escolta una de les cançons d’Hugo Wolf (1860-1903) sobre un poema de Joseph von Eichendorff (1788-1857). Hesse se les sabia de memòria, “destil·len malenconia”, deia, “però aquesta malenconia només és un núvol d’estiu darrere del qual hi ha el sol i la confiança.” 

Hesse va pintar l’aquarel·la que il·lustra el post l’any 1924.

2 comentaris:

  1. Hi ha una llegenda hindú que diu que per protegir-se (de la maldat) dels homes, Déu va amagar-se al seu cor... Ah, estimat Hesse! Ens fas tan feliços, amb els teus llibres i poemes plens de saviesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar en tu i que t'agradaria el text que havia triat de Hesse, Teresa. Feliços ens fa, sí, i més coneixedors de nosaltres mateixos. Una abraçada fraternal.

      Elimina