dissabte, 25 d’agost de 2012

L’om d’Eneas i de Stoner

Enmig del vestíbul del món dels morts, segons que ens explica Virgili al llibre VIè de la seva Eneida, “un om frondós, enorme, desplega les seves branques i els seus braços seculars, on nien, hom diu, els Somnis vans, una mica pertot, aferrats a totes les fulles”. 

Probablement John Williams pensava en aquest om que rep els mortals que ja han traspassat el llindar, quan situà un om a casa de Stoner, que només és descrit quasi al final de la novel·la amb aquests mots: “Hi havia exuberància i lluentor en les fulles del gran om del pati del darrere, i l’ombra que projectava posseïa una frescor intensa que li resultava familiar.”

El gravat de Wenceslaus Hollar (Prague, 1607- Londres, 1677), conservat a la Biblioteca de la Universitat de Toronto, que acompanya el post d’avui, il·lustra l’arribada d’Eneas i la Sibil·la als Inferns, amb un únic arbre, l’om, al fons.

4 comentaris:

  1. Doncs els somnis vans que niaven a les fulles de la majoria d'oms que hi havia pel Baix Penedès deuen errar ves a saber per on, una plaga els va matar gairebé tots fa uns deu o quinze anys...

    ResponElimina
  2. L'om, com a nexus rerum, em duu indefectiblement a Machado: om vell i ferit que espera el darrer miracle de la primavera. Per cert, crec que el va acabar al 1912, el 4 de maig. Habemus centenari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens un bon armari de lectures, Lapsus calami, i ets una fura amb això de les efemèrides!

      Elimina