dimarts, 7 d’agost de 2012

L’empatia

Diu el DIEC que de la “facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona” se’n diu empatia. La sents o no la sents l’empatia. L’experimento en quasi totes les històries que m’expliquen, ja sigui amb imatges o amb paraules, en novel·les, pel·lícules o de viva veu. No sé pas si és millor o pitjor sentir o no sentir empatia. Només constato el fet que m’identifico amb els protagonistes de les històries que m’expliquen, i amb aquells que me les expliquen també. Pot arribar a ser enutjós. Sobretot si tens consciència que aquella història no s’aguanta per enlloc. Però també en aquests casos sento empatia. 

Tot aquest excursus ve del fet que he acabat Stoner, la novel·la de John Williams, que sí que s’aguanta. No podia no sentir-me identificada amb el protagonista, professor universitari de literatura. I m’hi he sentit en molts moments. Però amb una certa distància. Com la que l’autor posa amb el seu personatge. Si n’haig de triar un dels paràgrafs de la novel·la que he subratllat, em quedo amb aquest: “El quaranta-tresè any de la seva vida, en William Stoner va aprendre el que altres molt més joves havien après abans que ell: que la persona que s’estima al principi no és la persona que s’estima al final, i que l’amor no és un fi, sinó un procés en el decurs del qual una persona n’intenta conèixer una altra.”

Sento empatia estiuenca per aquest blau sense horitzó d’Aiguablava que va tenyir l’objectiu del meu mòbil el passat 2 d’agost.

4 comentaris:

  1. V.A. Posse -que no sé qui pot ser- cita les següents paraules de Txékhov a les seues Memorias sobre Chéjov: "No es cierto que con el paso del tiempo cualquier amor desaparezca. No, el amor verdadero no desaparece, sino que aparece con el paso del tiempo. No de repente, sino poco a poco comprendes la felicidad del acercamiento a la mujer amada" (Tret de Chéjov en vida. Una biografía en documentos de Ígor N. Sujij, p. 339) Me les ha recordades la cita del Williams al teu apunt. Quin blau marí més preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant coincidència. I esperançadora, oi? he trobat informació de V. A. Posse en aquest enllaç http://en.wikipedia.org/wiki/Vladimir_Posse És un periodista i editor rus. Jo mateixa em vaig sorprendre quan vaig veure la fotografia, però és que a Aiguablava és més blau marí que en cap altre lloc!

      Elimina
  2. Empatia gràcies a les neurones mirall... D'aquí ve que el jo hagi de ser tu si en vol tenir consciència.

    ResponElimina