dimecres, 1 d’agost de 2012

El cérvol

A Stoner, la novel·la de John Williams, la Katherine i l’Stoner van passar deu únics dies, tots dos sols, a Lake Ozark. En aquell paradís ideal, i mitificat, “una vegada, van veure un cérvol que havia baixat de les muntanyes més altes a buscar menjar. Era una femella d’un groc torrat enlluernador que contrastava amb la severitat dels pins foscos i de la neu blanca. Els va mirar a menys de cinquanta metres de distància; alçava una pota del davant amb delicadesa damunt la neu, tenia les orelletes inclinades cap endavant i uns ulls marrons perfectament arrodonits i increïblement dolços. Cap dels tres no es va moure. El rostre delicat de la cérvola es va decantar, com si els escodrinyés amb cordialitat; llavors, sense pressa, es va girar i es va allunyar, alçant les potes de la neu amb elegància i tornant-les a col·locar amb precisió, arrencant cruixits quasi inaudibles.”

No sé si els antics consideraven que veure un cérvol de llarga vida tenia alguna propietat oracular i, de considerar-ho, no sé quin seria el significat de la visió d’un cérvol ben a la vora. De la sobtada visió d’un cérvol als boscos de negres avets a la riba del llac de Sils, a l’Engadina, en queda aquesta fotografia, que vaig fer el 5 d’agost de l’any 2008, i el record d’un silenci dolcíssim tancat al meu cap. No hi havia neu.

10 comentaris:

  1. Pocs animals són tan bells i elegants i és un privilegi poder-los retratar en directe com vas fer tu.
    Ja he perdut el compte de les persones de bon criteri literari que llegeixen Stoner. D'una manera silenciosa està essent el llibre de l'estiu. No se m'escaparà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No són fàcils de trobar, tens raó, i no s'aturen gaire estona, quan hi ha persones pels vorals. Per això ho recordo com un fet extraordinari. I es va deixar fotografiar...

      Elimina
  2. Vaig fotografiar uns cèrvols en un parc de Londres, he de buscar la fotografia... Bells i delicats, inspiren els místics...

    ResponElimina
  3. Hace años se acercó a la ventanilla de mi coche en una montaña del Norte un ciervo atento y asombrado. Estuvimos mirándonos largo rato. Una imagen que no se me olvida.
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Atento estaba nuestro ciervo, asombrado no sé yo. Huidizo, sí. Que bello recuerdo! Un abrazo.

      Elimina
  4. "Un silenci dolcíssim tancat al meu cap."

    Algú s'ha atrevit a proposar músiques per a situacions similars:

    http://www.youtube.com/watch?v=9vVRBOUnGPo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elegants i majestusosos amb el mar de fons. M'agrada aquell que es gira i s'atura. Què deu mirar?

      Elimina
  5. La proverbial cautela del cérvol, pròpia dels febles, ha modelat per sempre l'elegància dels seus moviments, la dolçor de l'esguard, la precisió de la fugida. Preciosa fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, Lapsus calami, es fan soles les precioses fotografies a la riba del llac de Sils!

      Elimina