dimecres, 15 de febrer de 2012

Auster i les llistes

Paul Auster posa en pràctica la retòrica de les llistes en la seva darrera obra publicada, Diari d’hivern, de la qual ja he parlat en dues ocasions en aquest bloc. Vet aquí la llista que he confegit de les llistes d’aquest diari d’Auster. Hi ha llistes de tipus de dones, de vents, de prostitutes, d’accions corporals, de cases viscudes, de característiques de la Provença, de neteges de la casa, de dies passats lluny de casa, d’accions de les mans, de ferides rebudes, de coses dels vells temps, de menjars, de pinces d’otorinolaringòleg. Hi ha més llistes, més breus, però les llistes que acabo de llistar són unes senyores llistes!

Segurament Paul Auster coneix bé l’obra d’Umberto Eco, Vertigine della lista. Si fos ara que Eco l’escrivís, hi hauria d’incloure algunes de les llistes vertiginoses i àvides del newyorker. 

Il·lustra aquest post llistat una llista gens literària, però newyorker, quand même! És la llista de prohibicions dels parcs de New York, que vaig fotografiar un divendres d’agost de l’any 2009. Un dia de la llista de dies fastos. 

8 comentaris:

  1. No sé si valen, les llistes de coses a fer... En faig cada dia, i vaig esborrant. Hi ha dies que 'acabo' la feina, però generalment no, i és em faig unes llistes massa llargues!

    ResponElimina
  2. Jo me'n trobo a totes les butxaques de tots els abrics. Has acabat la feina de la llista d'avui, Teresa?

    ResponElimina
  3. Jo me'n faig i vaig tatxant lentament i quan presenten un aspecte desacurat, les refaig afegint-hi items nous i així ad infinitum.
    Mariàngela, és una bestiesa però Paul Auster és newarker. Va venir al món a l'Hospital Beth Israel de Newark on viva la seva família i jo l'estiu passat m'hi vaig aturar una estona per constatar que existia. La càmera plena em va impedir fer la fotografia.
    Un petó!

    ResponElimina
  4. Em penso que seguim el mateix sistema amb les llistes, Glòria.
    Vols dir que només és newyorker qui va néixer a New York? No ho seria gairebé ningú! Deu ser com aquí, newyorker és qui viu i treballa a New York, encara que visqui a Brooklyn...
    Abraçada.

    ResponElimina
  5. Tens la teva part de raó però, saps com jo, que el newyorker remarca molt el seu origen. Penso en Edith Wharton i els seus personatges, en músics com Steven Sondheim, amb actrius com Lauren Bacall. El seu segell newyorker és com l'estrella de la Mercedes i el fan notar. També és cert que no és difícil sentir-se novayorquès atesa la quantitat de forasters que la ciutat acull i que, d'immediat, s'integren. Jo em sento molt arrelada a Badalona però sempre he estat de Riudellots, de Girona, la meva primera ciutat...Està clar, Mariàngela que tu i jo, siguem d'on siguem, som també molt newyorkers. O no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, si mirem el pedigrí, encara en trobarem menys de newyorkers purs. Si hom és d'on ha fet el batxillerat, que deia Max Aub, em sembla, jo seria de Girona, però em sento llagosterenca de soca-rel, encara que no hi visc des dels 23 anys. I una mica newyorker també, sigui on sigui, o encara que només sigui de cor.

      Elimina
  6. Arribo tard, i no amb una llista, si no amb un inventari...

    http://www.youtube.com/watch?v=V1Nwg6dFF6c

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon inventari, Ignasi! I ben cantat. Petons també per a tu.

      Elimina