dissabte, 25 de febrer de 2012

Escriure per no...

Diuen que Petros Màrkaris, autor grec de novel·les negres, ha dit que escriu per no matar. No és pas el primer escriptor que confessa que escriu per evitar mals majors. Durant el segle XV va viure Pere Miquel Carbonell, arxiver reial i copista compulsiu, lector impenitent i humanista a desgrat d’alguns. En un dels seus papers Carbonell confessa que escriu ne mulierosus persisterem, que traduït al llatí evolucionat del segle XXI d’aquesta part de la Romània ve a significar que Carbonell escrivia per no ser femeller (o doner, com us estimeu més). 

No sabem què devia voler evitar Alexandre-François Desportes (1661-1743) quan pintava aquestes acumulacions de menges, que vaig fotografiar al Metropolitan Museum el dia 8 de desembre de l’any 2011.

6 comentaris:

  1. En les dues novel·les de Màrkaris que he llegit els assassins tenen motius més que raonables per matar. Ara entenc més l'autor. El més fascinant, però, és que el protagonista, el comissari Kharitos, té un diccionari com a llibre de capçalera.

    ResponElimina
  2. Potser el comissari fa servir el diccionari com a llibre oracular, com si es tractés de l'I Ching o de l'Eneida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt millor llegir, escriure, pintar..., que no pas tirar-se a la beguda per no obsessionar-se amb segons quines quimeres, oi? :))

      Elimina
  3. A una amiga artista molt depressiva sempre li dic que la pintura la salva de tantes coses...

    ResponElimina
  4. L'escriptor castellà Javier Marías assegura que alguns dels seus escrit li han servit per matar a molta gent que s'ha vist obligat a treure's del davant. Està clar que això és una il·lusa metàfora i que els agredits, per les raons que siguin, viuen tan campants.
    Una abraçada, mariàngela!

    ResponElimina
  5. La creació, en totes les seves manifestacions, com a teràpia, amics Assur, Teresa i Glòria!
    Una abraçada!

    ResponElimina