dissabte, 11 de febrer de 2012

La mare de Rousseau

“Mon pare, després del naixement del meu únic germà, se’n va anar a Constantinoble, on havia estat cridat, i va esdevenir el rellotger del serrall. Durant la seva absència, la bellesa, l’enginy i els mèrits de ma mare li atragueren testimonis d’admiració. M. de la Closure, resident de França, va ser un dels més apressats a oferir-los-hi. Molt viva devia ser la seva passió perquè, trenta anys després, l’he vist entendrir-se en parlar-me d’ella. Ma mare tenia alguna cosa més que la virtut per a defensar-se’n: estimava tendrament el seu marit; l’apressà perquè tornés: ell ho va deixar estar tot i va tornar. Vaig ser el trist fruit d’aquest retorn. Deu mesos després vaig néixer feble i malalt; vaig costar la vida a ma mare, i el meu naixement va ser la primera de les meves desgràcies.”
Enguany se celebra el tercer centenari del naixement de Jean-Jacques Rousseau, a Ginebra, el 28 de juny. Deu dies després va morir la seva mare Suzanne Bernard. Així explica l’esdeveniment a Les confessions, en la traducció catalana de Jaume Fuster i Joan Casas, de l’any 1985. Tot això passava al número 40 de la Grand-Rue de Ginebra, la casa de la fotografia que il·lustra el post i que pertany a l’Institut de France.

5 comentaris:

  1. He sentit un calfred profund en llegir aquest testimoni de Rousseau, orfe de la seva mare, morta, com tantes, a conseqüència del part.

    ResponElimina
  2. Quin començament tan trist i, al mateix temps, tan brillant. Esculls un fragment i, com una joia, en el deixes tastar.
    Gràcies i un petó, Mariàngela!

    ResponElimina
  3. Ah, les confessions de Rousseau em fan escruixir l'ànima, amigues Teresa i Glòria. Per la vida que va viure i com la va descriure. El fragment és troba a la segona pàgina, no és a l'inici de l'obra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. D'això se'n diu "amor a primera vista"! Magnífic fragment que m'anima a llegir el llibre.

      Elimina