dissabte, 28 d’abril de 2012

Els tres llibres

En el suplement cultural d’un diari, ara que s’escau el centenari del naixement de l’editor, escriptor i traductor Joan Sales, explicaven que Sales tenia tres llibres a la tauleta de nit: el Quixot, Baudelaire i l’Evangeli. Em va recordar el darrer capítol de La minyonia d’un infant orat de Llorenç Riber, quan l’escriptor mallorquí confessa: “Tres llibres han passat per la meva ànima i l’han llaurada com si fos un camp i l’han deixada sembrada i fèrtil. [...] Els tres llibres que tan fondament cavaren dins mi són: els Salms de David; les Converses Tusculanes de Ciceró; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.”

Quins tres llibres han deixat solcs a la vostra ànima, lectors amics? O són només dos? O més de dos? Aquest parell de llibres de la fotografia me n’han deixat a mi. I ben profunds.

16 comentaris:

  1. Virgili i Horaci.
    Amics entre ells i protegits de Mecenes.
    I de Mariàngela!

    Els meus:
    Narracions extraordinàries de Poe a l'adolescència, Cien años de soledad de García Màrquez a la joventut i Matar a un ruiseñor de Harper Lee des que vaig ser pare.

    ResponElimina
  2. Són els meus amics, ben cert, Ignasi!
    Els tres llibres de Llorenç Riber també són de les tres edats de la vida, com els teus. Els Salms a la infantesa, a la casa natal; Ciceró "a un sever pensionat", d'adolescent; el Tirant al convent, després de la decisió d'esdevenir capellà.

    ResponElimina
  3. Es fa difícil, la tria, perquè hi ha força llibres a la memòria, per sort. Però com que suposo que es tracta de la "impressió" d'un llibre en un moment determinat, vet aquí la primera, quan tenia cap a 9 anys, la història de Gautama el Buddha, una mica més tard el diari d'Anne Frank, cap als dotze anys, i cap als vint La muntanya màgica de Thomas Mann.

    ResponElimina
  4. Mariàngela, els tres llibres meus estan dins d'un dels teus: bucòliques, geòrgiques i Eneida. Si això n'és només un, afegiré la Ilíada i el tercer... estic entre el diàlegs de Plató i l'obra completa de Jung.

    ResponElimina
  5. Tres només! Gabriel Ferrater, Les dones i els dies --que sempre tinc al cap--; Lev Tolstoi, Guerra i pau --que primer em va fer anar a l'oftalmòleg perquè la vista se m'havia desenfocat per massa hores seguides de lectura, i que més endavant em va mostrar com podia aguantar i superar una llarga envestida professional--, i algun dels de Josep Pla, potser OC12: Notes disperses --per plaer i perquè és qui m'ha influït més a l'hora de mirar d'entendre el nostre país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ha fet just 40 anys de la mort de Ferrater.
      La meva mare, de jove, els diumenges acabava amb la vista malmenada, com tu expliques, perquè no aixecava la vista de les planes dels llibres.

      Elimina
  6. "El jardí llunyà" (Josep Piera), Obra poètica d'Ausias March (Ausiàs March), "Crim de Germania" (Josep Lozano).

    ResponElimina
  7. "Ilíada", d'Homer; "Èdip a Colona", Sòfocles i "En el palau de Knosos" de Nikos Kazantzakis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mlitància grega! Hem fet de la professió la nostra vida.

      Elimina
  8. "Mujercitas" que el vaig llegir a sis anys i rellegir moltes vegades trobant-hi sempre coses noves. I és que el llibre era el mateix però jo anava creixent. Adolescent "Homo Faber" del meravellós escriptor suís Max Frisch i "Cien años de soledad" que em va fer descobrir una altra forma d'escriure en castellà. A partir d'aquests tres puntals, com tots nosaltres, te'n diria molts més.
    Gaudir de la lectura ens fa privilegiats.
    Petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tenia vertadera passió pels "Cinc" de l'Enid Blyton, Glòria. Els tinc quasi tots, al mateix prestatge de tota la vida, a Llagostera...

      Elimina
  9. Ei! A cadascú el què és seu: "Mujercitas" és de Louise May Alcott i "Cien años de soledad" de Gabriel garcía Márquez.
    Sorry.

    ResponElimina