dimecres, 11 d’abril de 2012

Vida de gat

No us penseu que sigui fàcil la vida de gat, no, no. Encara que el solet d’havent dinat de Pasqua Florida feia aclucar el ulls d’en Gat. Té llums i ombres, ja es veu. Té el desfici de la cacera, per exemple, la vida de gat i no caça mai res en Gat. Però també té moments de suau deixadesa, com el de la fotografia del diumenge de Pasqua, per molt que les pedres on reposa en Gat de suaus no en tenen gairebé res. El vaig fotografiar al jardí de Llagostera.

8 comentaris:

  1. La natura és enganyosa: tan bella, tan lluminosa, però la foscor i les ombres hi són, hi són, tot i que en Gat sembla conformar-s'hi.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. De fet, és literatura, Elara, i que no l'he vist mai caçar res, tot s'ha de dir. Però és que no és nostre i ve quan vol.

      Elimina
  3. Se'l veu tan a gust que abelleix imitar-lo alguna estoneta.

    ResponElimina
  4. Sí, és molt mono i ros com tu. Deu acostar-se per això. Vida de Gat que té set vides i es diu Gat com el de la deliciosa Holly que esmorzava a Tiffany's.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. No podia ser de cap més manera, Glòria! Un altre petó per a tu!

    ResponElimina