diumenge, 15 d’abril de 2012

La metàfora de l’elefant

Fa quinze dies, en una llibreria de París, em vaig comprar el darrer títol de l’acadèmic Marc Fumaroli, Le livre des métaphores. Me’l mirava, havent dinat, i vet aquí que hi he trobat la metàfora de l’elefant, que tradueixo.

“Un elefant dins d’una botiga de porcellana. Aquesta faula abreujada juga amb la grandària i el pes enormes de l’elefant. El representa de visita a un lloc ple d’objectes fràgils que ell trenca involuntàriament. En sentit figurat, s’aplica a una força desproporcionada, però no malintencionada, introduïda inadvertidament en un mitjà petit i delicat, que trepitja i esmicola amb la seva sola presència pesada. Té el mateix sentit que arribar com un gos dins d’un joc de bitlles.”

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Posa una metàfora a la teva vida... Gràcies, Teresa!

      Elimina
  2. Potser la síntesi de tot plegat són els elefants de porcellana de la casa Lladró, ben dubtosos des del punt de vista estètic, però que hagueren evitat un trencament molt més seriós, i no parle d'ossos, és clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això se'n diu reblar el clau de la metàfora, Lapsus calami!

      Elimina
  3. Avui, molts blogs s'han omplert d'elefants però el teu post és intel·ligent de veritat pel que té d'implícit sota el folre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ho va posar en safata de plata en Fumaroli, Novesflors. Gràcies!

      Elimina