divendres, 13 d’abril de 2012

Mercè Rodoreda, recordada

A finals de l’any passat, un professor d’un col·legi de Girona em va demanar d’anar a parlar de Mercè Rodoreda algun dia de la primavera d’enguany. Com que amablement em van deixar triar el dia, vaig pensar que m’agradava de recordar Mercè Rodoreda el dia 13 d’abril, data de la seva mort. Aquest matí, doncs, tornaré a parlar de Mercè Rodoreda, 29 anys després de la seva mort. 

M’és impossible de comptar el nombre de documents que conservo a l’ordinador, i a casa, sobre Mercè Rodoreda. Centenars. Escrits meus, conferències, lectures, cursos, retalls de diari... El primer article que vaig escriure en un diari va ser sobre Virgili, el segon sobre Rodoreda. D’això fa ja més de 30 anys. El mes de febrer passat en va fer 28 que vam comprar la casa de Romanyà, la de Mirall trencat i Viatges i flors

En un d’aquests meus papers hi vaig escriure l’any 2008: “Altres lloaran la il·lustre Barcelona, o la París capitalina, o la ciutat de Ginebra, banyada pel Léman, o la musical Viena. El que és a mi res no m’ha colpit durant tants d’anys com el bosc sonor de la Cova d’en Daina, l’ampla vista del Mirador de les Mirandes, el clos obert d’El Senyal Vell, els ulls de cada fulla de cada suro del jardí, la pluja d’estels des de la teulada de la torre, a Romanyà de la Selva, el darrer recer, el recer celest de Mercè Rodoreda.”

Hi ha records que no s’esborren. I fidelitats que no es perden mai. La fotografia del jardí del recer celest, tot florit, és de la primavera de fa 10 anys.

4 comentaris:

  1. Justament avui, en l'article "Celebracions de primavera" que ha sortit al Diari de Vilanova, via digital i via paper, hi esmento Mercè Rodoreda! Algun dia voldré escriure com la lectura de La plaça del Diamant, llegida mentre estava tota sola a l'habitació de la clínica on havia infantat el meu fill gran, que era en una incubadora a molts quilòmetres!, va influir en la meva decisió d'escriure amb voluntat literària.
    Allà on siguis, gràcies Mercè, i gràcies a tu per recordar-nos-la avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de llegir aquest article que esmentes, Teresa. Les teves paraules sobre Rodoreda m'han fet venir al pensament el darrer capítol de Quanta, quanta guerra..., aquella "església feta pels àngels i per la fe dels qui vénen cap a mi..."
      M'impressiona la imatge teva, a l'habitació de la clínica, amb el fill acabat d'infantar lluny, i llegint La plaça del Diamant. Li devem tant a Rodoreda!

      Elimina
  2. He passat més d'un cop per la casa de Mercè Rodoreda sense saber que allà hi vivies tu. Puc entendre molt bé l'encantament que descrius de forma tan lírica cap aquell indret i la seva màgica atmosfera.
    ¿No has pensat mai, atesa la informació que tens, la teva sensibilitat i els teus vincles amb la gran escriptora, escriure un llibre sobre el tema?. "La meva Rodoreda" pòt ser el títol provisional.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'hauria agradat d'obrir-te les portes de casa en una d'aquelles teves passejades i parlar de temps reculats, amb la Rodoreda de fons! Ara no hi visc.
      He escrit i parlat molt de Rodoreda, de la meva Rodoreda i altres dèries, durant aquests anys. La meva Rodoreda ha anat evolucionant amb el pas del temps. Podria ser un bon títol per a un llibre provisional. Petons també, Glòria!

      Elimina