dijous, 31 de maig de 2012

De la retòrica i la negritud

Aquí en diuen “negres” i als Estats Units “fantasmes”, és a dir ghost. Són aquells que escriuen d’encàrrec, ja sigui discursos de polítics o novel·les d’escriptors famosos, sota la signatura de l’altre. N’hi ha hagut i n’hi haurà. Maria Àngels Anglada els va fer protagonistes d’una de les narracions més iròniques del seu recull Nit de 1911, la titulada “El simposi” i la va dedicar a Montserrat Abelló. 

Fet i fet, he recordat aquesta narració de lectura recomanable després d’haver rebut, i llegit, un article que estudia la retòrica dels discursos del president Obama. Sembla que té un “negre” de 27 anys que és una autèntica fura i un gran expert en l’art de la paraula. I és que cal mesurar bé les paraules del discurs. Amb la retòrica es poden salvar vides, o condemnar-les, i més val ser-ne un bon coneixedor. No fos cas. 

Aquest és un post decididament retòric. La xafogor i la grisor de la tarda d’ahir em van tallar la inspiració, i només la retòrica ha pogut mantenir el post de cada dos dies. Encara que alguns siguin un poti-poti. O no diguin gaire res. 

L’elefantó romà de Bernini, net i endreçat, mirava cap al cel el dia 26 de maig, aliè a la retòrica elefantina de dies passats.

6 comentaris:

  1. Apunt retòric...? Ple d'enginy, jo diria, ple de lectures entre línies per a qui les sàpiga llegir... Per cert. Conec un cas fantàstic d'escriptura d'aquesta fantasmal que, per ser-ho, no puc desvetllar! Però vés a saber. El temps passa i potser l'atzar em donarà l'oportunitat de fer-ho. Mentrestant, misteri!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has deixat amb la mel a la boca! Sempre m'ha sorprès que Anglada utilitzi un personatge real en la seva narració. El recordes?

      Elimina
  2. En el cas dels polítics ho puc entendre però en el cas dels escriptors... com poden "delegar" en un altre la seua "creació artística"? Em resulta incomprensible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que volen publicar molt i el doll d'aigua no sempre raja!

      Elimina
  3. Sposo que només tenen "ghosts" els escriptors fabricants de novel·les fòrmula. No m'imagino ni la més modesta creativitat contada per un altra i és que relaciono la creativitat amb una actitud honesta i una fidelitat a un mateix i als altres. Però, qui sap?
    L'elefantó és preciós, dama romana. I malgrat la tarda grisa no acabes mai la inspiració.
    Abraccio!

    ResponElimina
  4. I els assagistes i vés a saber si també hi ha algun poeta! Baci, cara!

    ResponElimina