dijous, 24 de maig de 2012

El futur resulta del passat

“Em demanes d’explicar-te el que faig cada dia i a cada hora del dia: bon concepte tens de mi si creus que en els meus dies no hi ha res que hagi d’amagar-me. Sens dubte caldria viure com si ens veiessin; caldria pensar com si algú pogués guaitar dins el nostre interior: i certament algú pot. ¿De què serveix de tenir secrets per als homes? Res no és tancat a déu. Ell és present en les nostres ànimes i intervé en els nostres pensaments. Intervé, dic. Com si se n’apartés mai! Faré, doncs, el que em demanes i ben de grat t’escriuré tot el que faig i amb quin ordre. Des d’avui m’observaré i, ço que és sumament útil, faré l’examen del dia. El no examinar la pròpia vida és el que ens endureix en el mal. Pensem el que hem de fer, i encara rares vegades; el que hem fet, no ho pensem mai, tot i que el consell pel comportament futur resulta de la vida passada.”
Així s’expressava Sèneca, l’autor llatí del segle I de la nostra Era, a la lletra 83 a Lucili. Una representació de Sèneca, entre Plató i Aristòtil, procedent d’un manuscrit del segle XIV, il·lustra les paraules traduïdes del filòsof, preses del volum corresponent de la Fundació Bernat Metge. Només hi he fet una intervenció en el text: he posat en minúscula el mot “déu”. Sèneca no era cristià i seguia la doctrina estoica.

3 comentaris:

  1. M'agrada molt el to de Sèneca, desprèn sàvia ironia. He començat el text pensant que era la carta d'una dona a un home que ho volia saber tot d'ella. L'amic Lucili volia seguir els dies de Sèneca pas a pas.
    Un petó!

    ResponElimina
  2. Una de les assignatures amb les que més vaig fruir durant la carrera va ser la d'Història de la Medicina. El petit però interessantísim llibre de Laín Entralgo m'ha acompanyat fins avui.
    Recordo el seu enfàtic final, que m'ha semblat adient al teu escrit:

    "Sobre la fachada del Archivo Nacional de Washington, entre sibilina y prometedoramente, dicen unas letras de bronce: The past is only prologue.
    En nuestro caso, el prólogo de un futuro en el cual los médicos -como ayer, como hoy- seguirán siendo eficaces agentes de la esperanza terrenal del hombre".

    ResponElimina
  3. Déu hi és amb majúscula o amb minúscula. Si no s'hi creu, es pot canviar la paraula per consciència.
    M'he emcionat amb les paraules de Sèneca que sonen com dites ahir mateix a cau d'orella. On és, el temps? D'aquí ve que poguem conversar de tu a tu amb els clàssics, sobretot aquells que coneixeu la seva llengua a fons i sou tan amables de traduir-nos el seu pensament.

    ResponElimina