diumenge, 27 de maig de 2012

Papers

De papers n’hi ha per tota la casa, d’ordenats i de desordenats. Cada estiu em proposo de posar una mica d’ordre, mirar els munts de papers i desfer-me dels que no són estrictament necessaris, que són la major part. Agafo un piló i m’hi poso. No hi ha solució. Només aconsegueixo canviar els papers de lloc, llençar-ne pocs i desistir del meu propòsit herculi. No sé si ja he perdut l’esperança d’ordenar la paperera de la meva vida. Però, i les petites joies que trobo, cada vegada que remeno papers? Que no val la pena d’amuntegar-los, per descobrir-los al cap de temps? Vet aquí una excusa consolatòria o una consolació justificativa de la paperassa que m’envaeix. 

Més que no pas amb fulls amuntegats, l’autora d’aquest bloc s’ha estimat més il·lustrar aquest post de paper amb fulles aèries. Les va fotografiar diumenge passat al jardí.

8 comentaris:

  1. Em reconec en el que dius. Jo també ho he intentat força vegades, i he retrobat perletes que tenia oblidades. Com llançar-les?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enterrades sota la paperassa acabarem, novesflors!

      Elimina
  2. Ai, els papers...I si en llencem de memorables? Ens ho perdonaríem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només si haguéssim oblidat l'existència d'aquests papers memorables, cantireta!

      Elimina
  3. La gent que llegim i escrivim sempre tenim molts papers, ordenats i desordenats, com tan bé dius. Ordenar-los costa un esforç -que vol dir llençar-ne!-, però jo me l'imposo almenys dos cops l'any. Per consolar-me de les pèrdues, que segur que n'hi ha, penso que així també obra la vida, que ens dóna i ens pren al mateix temps... A més: s'ha de fer lloc als paper nous... Ai, què difícil, tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria tenir aquesta teva força de voluntat, Teresa! Ho intentaré, per allò de la renovació que dius.

      Elimina
  4. ¡Cómo te entiendo, Mariàngela!...
    Un abrazo.

    ResponElimina