diumenge, 21 d’agost de 2011

Aracne

Aquesta que veieu a la fotografia abans tenia forma humana. Es deia Aracne i era de Lídia. Diuen les cròniques que, de ben joveneta, ja era una excel·lent brodadora i una hàbil teixidora. Ella, que ho sabia, se n’alegrava de la seva destresa. Un dia que se sentia més feliç que cap altre, perquè havia filat un teixit exquisit, va arribar a dir, ai las! que ni la deessa Atenea no hauria pogut superar aquell teixit, sense cap nus, sense cap imperfecció. I, com que ja se sap que una de les primeres veritats divines és “no es pot ser jo”, referit als pobre mortals és clar, es va establir una contesa entre la dea, Atenea, i la mortal, Aracne. La que perdia, perdia. Atenea va representar en el tapís tots els déus de l’Olimp i els càstigs als quals condemnen els mortals que gosen desafiar-los. Tota una premonició. La noieta, a més, va fer un tapís en el qual es podien veure tots els amors escandalosos dels déus. I com que la segona veritat divina és, ja se sap, els déus sempre guanyen, Aracne tenia totes les de perdre. Vet aquí que la supèrbia d’un moment feliç va condemnar Aracne a teixir i teixir eternament les seves teles. I aquí la teniu, al jardí de Llagostera, fila que fila, el passat dia 6 d’agost.

7 comentaris:

  1. Ho expliques com un conte... per a nens grans.
    Es ben grat sentir-te!

    I com gira la roda d'Atenea al quadre de Velázquez.

    http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/1/obra/la-fabula-de-aracne-o-las-hilanderas/oimg/0/

    ResponElimina
  2. Ui, la mitologia m'agrada molt, sobretot les metamorfosis. Ets molt amable, Ignasi! Gràcies. Extraordinari el quadre de Velázquez!

    ResponElimina
  3. De filoses és ple el món, sort de les filoses, que amb la seva paciència teixeixen les nostres vides fins a l'últim àle, que també depèn de les tisores d'or d'una filosa!

    ResponElimina
  4. Preciós el mite que tan bé ens expliques però jo quan veig una aranya m'amago de pura angúnia...uix.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Que no s'aturin, Teresa!
    Les dels nostres jardins, Glòria, són inofensives, em penso!
    Petons, amigues!

    ResponElimina
  6. Com a l'Ignasi, el primer que m'ha passat pel cap és l'extraordinari quadre de Velázquez: Com gira, efectivament, la roda d'Atenea, i com li volen els dits a Aracne!...

    Ai, quin poca consistència acostuma a haver-hi en el menyspreu pel barroc!

    ResponElimina
  7. Quina meravella l'enllaç que permet acostar-se tant als dits voladors d'Aracne! Amb un pinzell i l'art de Velázquez s'aconsegueixen efectes extraordinaris!

    ResponElimina