dilluns, 15 d’agost de 2011

La mort d’Obiols segons Rodoreda

Avui fa quaranta anys que va morir a Viena l’escriptor Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat. Mercè Rodoreda era a Viena, des del mes de maig, per acompanyar l’escriptor els darrers dies de la seva vida. Ella mateixa va fer la crònica de tot plegat en una carta que va escriure al seu editor Joan Sales, datada a Viena el 20 d’agost de 1971. 

Hi diu així: “Obiols va morir el dia quinze d’agost a dos quarts de sis de la tarda. L’endemà, dia 16, feia exactament quatre mesos que l’havien operat. Va morir cristianament. Li va administrar els Sants Olis mossèn Joan Torelló, un sacerdot català, personatge important a Viena i de l’Opus Dei. En realitat l’agonia de l’Obiols ha durat quatre mesos. Ha estat la cosa més espantosa que m’ha tocat viure, això que en el llarg de la meva vida, la vida s’ha dedicat a curar-me d’espants.”

La carta es pot llegir sencera a Mercè Rodoreda-Joan Sales, Cartes completes (1960-1983), publicat l’any 2008 per Club Editor.

A la fotografia, el jardí Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, florit de glicines el passat 14 d’abril.

13 comentaris:

  1. Preciosa imatge!
    Millora la del bonic tríptic que oferien fa uns anys a la seu de l'Institut.
    Torno de tant en tant; de vegades el trobo obert i de vegades tancat.
    Un raconet d'insòlita pau dins del brunzit ravalenc.

    ResponElimina
  2. Tenim tancat fins el 22 d'agost. S'hi està bé, molt! El dia que vulguis te l'ensenyo de dalt a baix, si et ve de gust...

    ResponElimina
  3. Aqueta gràcia amb quede penja la glicina... desig de fregar la pell de qui reposa a la seva ombra.

    ResponElimina
  4. Totes les glicines que conec floreixen violeta, menys aquesta. És preciosa, el mes d'abril. I olorosa!

    ResponElimina
  5. El record d'un home fonamental en la vida i l'obra de la gran escriptora. I, efectivament, la fotografia és preciosa.

    ResponElimina
  6. Amb l'Obiols o sense, Rodoreda sempre hauria estat la gran escriptora que és. Em sembla. L'edifici és preciós, Glòria!

    ResponElimina
  7. Em ve molt de gust Mariàngela.
    Aviat em veuràs voltar pel claustre.
    Gràcies pel teu amable oferiment!

    ResponElimina
  8. La natura té els seus capricis com aquest de la glicínia blanca de l'Institut.
    Em fa recordar un altre caprici: les violetes (?) blanques que es troben, millor dit, que algú troba, a la Vall de Sant Daniel.
    Des de La Camarga, una abraçada, Mariàngela.

    ResponElimina
  9. Allà ens veurem, Ignasi!

    Bona estada a La Camarga, Lluís. Ja ens faràs crònica!

    ResponElimina
  10. Quina fornada més gloriosa, la de la Colla de Sabadell!... I se m'ha ocorregut: Tindran dedicat algun carrer, alguna plaça? Algun IES durà el seu nom?... Doncs sí: que jo hagi trobat a Google, tenen dedicat, a Sabadell... un passatge.

    ResponElimina
  11. Amb el nom o amb el pseudònim, o amb tots dos? Més val un passatge que res...

    ResponElimina
  12. No: Em refereixo al nom del grup. A Sabadell hi ha un passatge amb el nom “Passatge de la Colla de Sabadell”, i si bé la majoria dels components tenen, però, dedicat o un carrer, o una avinguda, o una plaça o un institut, o un casal..., no he sabut trobar cap carrer o espai dedicats ni a Josep Maria Trabal ni a Joan Garriga i Manich.

    ResponElimina