dimecres, 17 d’agost de 2011

Calidoscopis


Llegeixo al DIEC la definició del mot: “Instrument òptic, cilíndric, en el fons del qual hi ha fragments de vidre de color i miralls disposats de manera que apareix a la vista una figura de simetria radiada de múltiples colors que varia il·limitadament en agitar-lo.”

Des que tinc memòria, sempre he tingut un calidoscopi. Quan era petita, el trobava en un dels calaixos d’un vell escriptori que hi havia davant de l’emprovador de la sastreria dels meus pares. Des de fa molts anys el tinc amb mi, a la tauleta de nit. És petit, vermell per fora. A més, damunt del meu escriptori fa cinc anys que en tinc un de més gran. El vam comprar al Metropolitan Museum of Art de New York, en ocasió d’una exposició que vam visitar sobre Louis Comfort Tiffany. Fa uns trenta centímetres, és un cilindre més ample i de fora reprodueix un d’aquells vitralls emplomats i florits de l’autor americà. A casa dels meus pares hi ha un calidoscopi que deu fer mig metre, de llautó, que els vam regalar fa una vintena d’anys. 

Sempre són noves les belles imatges que creen els calidoscopis. Com la vida. I no les podrem aprehendre mai totes. Com la vida. N’he intentat fotografiar una d’un dels calidoscopis que tinc amb mi. Del de casa dels meus pares en vaig fotografiar, fa cosa d’un mes, la peça que crea la il·lusió. Amb perla inclosa!

9 comentaris:

  1. M'agraden molt, els calidoscopis! Als meus fills els en comprava de nens. Aleshores jo també mirava el festival de formes i colors, sempre diferents...

    ResponElimina
  2. Hi han objectes de la infantesa que exerceixen una fascinació perdurable: la capseta de música, el rellotge de sorra i... el calidoscopi.

    D'altres en canvi, es queden al món infantil: la baldufa, el io-io, el... espera, potser... hi ha una escena...

    http://www.youtube.com/watch?v=Ng3XHPdexNM

    ResponElimina
  3. Bonica comparació amb la vida. També com a la vida hi ha molts colors, matisos i maneres de veure les coses. Un objecte molt adequat per mirar abans d'anar a dormir. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Tot un festival, Teresa. I sempre a punt!

    Quina meravella d'escena, Ignasi!
    No era gaire hàbil amb el hula hoop, una mica més amb el io-io, la baldufa era més de nois...

    Ja en té en Marc, Cristina? Vosaltres teniu un calidoscopi en forma de bestiari, a casa! Abraçada.

    ResponElimina
  5. Doncs jo no n'he tingut mai cap de calidoscopi i n'he vist però mai no se m'ha acudit comprar-me'n un...la vida.
    Jo amb el hoola ho era una artista...de circ.
    Un petó, Mariàngela!

    ResponElimina
  6. Doncs encara no en té, en Marc. Però de cares a Nadal segur que en caurà un! Sempre penses en les típiques joguines i oblides allò més senzill i més màgic, com el calidoscopi!

    ResponElimina
  7. Ara mateix el calidoscopi newyorker m'acaba d'oferir un mosaic preciós, mai vist. Val la pena, artista, de tenir-ne un al costat, t'ho ben asseguro! Petons!

    Li agradarà a en Marc, i als seus pares! Voldrà atrapar les estrelles i les flors... Abraada, Cristina!

    ResponElimina
  8. Òndia! I jo que em pensava que era un tipus "raru" perquè tinc un calidoscopi petit a la tauleta de nit!

    La meva àvia me n'havia regalat un, i encara recordo el disgust que vaig tenir quan em va caure a terra i es va trencar: ho vaig comentar a l'Anna Maria, i no sé si va ser pel primer sant o aniversari que me'l va regalar.

    ResponElimina
  9. Mira quina casualitat! No n'he vist mai cap de trencat, però a vegades m'entretinc a mirar les peces que formen les il·lusions, un dels calidoscopis m'ho permet molt bé. Ai l'Anna Maria sempre atenta. Una abraçada per a tots dos!

    ResponElimina