dimecres, 10 d’agost de 2011

Safo

Al segle VI abans de Crist, ella, Safo va escriure: 
La lluna ja s’ha post
i les Plèiades. És 
mitjanit. Debades
m’he esperat, i jec sola.
Al segle I abans de Crist, a les Heroides, Ovidi li va fer dir: “Vaig reconèixer les herbes aplanades del prat que jo sé: l’herbei era enfonsat del nostre pes. Em vaig ajeure, vaig tocar el lloc del costat on tu fores; l’herba que abans m’era plaent, begué les meves llàgrimes. [...] Però si et plau de fugir lluny de Safo grega - i no trobaràs per què hagi de ser fugida-, això almenys m’ho digui, oh malaurada! una lletra cruel, per tal de cercar els meus destins en l’aigua leucàdia.”
Al segle XIX, el pintor de Molins de Rei, Miquel Carbonell la va pintar com es veu a la il·lustració d’aquest post. La tradició ovidiana havia arrelat. El títol del quadre és “Safo llançant-se al mar” i es conserva al Museo del Prado.
La traducció de Safo la va fer Manuel Balasch l’any 1973. La d’Ovidi és d’Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra, de l’any 1927.

8 comentaris:

  1. Estimada Mariàngela: via email t'enviaré un text que vaig escriure dedicat a la comèdia dramàtica Safo, de Víctor Balaguer.
    M'alegren tant, aquestes coincidències!

    ResponElimina
  2. Jo escrivia al teu bloc, tu escrivies al meu, al mateix temps...

    ResponElimina
  3. Molt bells ambdós poemes que jo no coneixia i tu ens els portes en la nostra llengua.
    Sempre el clàssics, Mariàngela!

    ResponElimina
  4. Sempre, Glòria! Estic contenta que t'agradin aquests poemes d'amor. Bona nit.

    ResponElimina
  5. Safo lanzándose al mar verá estos días sin duda el descenso de las estrellas en el cielo de agosto...
    Saludos.

    ResponElimina
  6. Ah, la lluvia de estrellas! La he visto unos cuantos agostos desde el mirador celestial de la casa de Romanyà! Saludos, José Julio.

    ResponElimina
  7. De totes les vegades que he intentat veure la pluja d'estels, només una va ser possible i va valer la pena.

    Preciós el poema de Safo, autora que gràcies a tu vaig descobrir el curs passat. Gràcies.

    Fa pocs dies vaig trobar, de casualitat, un llibret petit (de tamany),però magnífic (de contingut): Les germanes de Safo, en traducció de Maria Àngels Anglada. Sublim!

    ResponElimina
  8. No sempre es deixa veure la pluja d'estels, però quan ho aconsegueixes no ho oblides! Bones companyies, Safo i les germanes de Safo, dites per Anglada!

    ResponElimina