diumenge, 28 d’agost de 2011

L’hamaca

Hem baixat de Romanyà amb el record dolç dels estius a Romanyà arrapat a l’ànima. Havent sopat hem mirat fotografies, sobretot una de fa més de trenta anys d’un estiu a Llagostera. Però he acabat amb els ulls posats a les fotos dels estius a Romanyà i he mirat i remirat la meva foto a l’hamaca. 

Teníem l’hamaca penjada de dos suros. M’hi estirava per mirar el cel, “clapat de fulles, ratllat de branques”. I, als vespres, la lluna.

He agafat de la tauleta de nit The reading woman, que vaig comprar a la botiga de la Morgan Library, a New York, fa uns anys. Volia trobar un quadre d’una dona escrivint per il·lustrar un post que acabava de fer (error, totes llegeixen). I m’he trobat la noia de l’hamaca de Winslow Homer. Així és que he decidit de fer aquest post. Eren massa coincidències. 

El quadre pot ser allò que el meu fill anomenaria una “representació” dels estius a Romanyà: estirar-se a l’hamaca i llegir o mirar els arbres i el cel. I sobretot gronxar-se o que et gronxessin! Plaer de plaers. Homer va pintar aquest quadre l’any 1872 i el va titular Sunlight and Shadow.

6 comentaris:

  1. Aquest blanc intens de la transparència del vestit, més enllà hi ha sol lluminós i el fresc clapat del verd tallat per branques, imatge de repòs d'estiu...quina sort una hamaca i dos suros...

    ResponElimina
  2. Coincidències, correspondències... L'any 2006 vaig veure una preciosa exposició del pintor americà Winslow Homer a la Dulwich Picture Gallery, al sud de Londres, i que aquest any fa anys...

    ResponElimina
  3. El plaer de gronxar-se o que et gronxessin!

    http://samcannon.tumblr.com/post/9111342861/made-an-alternative-edit-i-love-swinging-like

    Descrius un trosset de paradís.
    Temps d'estiu...

    ResponElimina
  4. A part dels curts (i tan poc rodoredians) trajectes d'anar i tornar de casa a la feina, trajectes que faig amb tren i metro cada dia, no m'agrada llegir enlloc més que no sigui assegut davant una taula, o sigui que suposo que, estirat en una hamaca, seria incapaç de llegir cinc minuts seguits. :))

    ResponElimina
  5. Quina sort! Jo ara no tinc massa temps, amb un nen petit, ja se sap. Ara tinc altres plaers i em reservo uns minuts per llegir just abans d'anar a dormir. Devien ser uns estius d'aquells que enyores, segur. Abraçada!

    ResponElimina
  6. Com es veu que ets artista en la teva manera de descriure el quadre, Camil·la!

    Aquest cap de setmana les aigües de NY devien semblar els mars de grans ones de Winslow Homer, Teresa!

    No s'atura mai aquesta noieta del gronxador que m'has enviat, Ignasi! També hi havia abelles de dia, mosquits de nit...

    De fet, a l'hamaca, el que m'agrada és mirar el cel, Assur! Al tren sí, però al metro m'és impossible llegir, xafardejo els títols dels llibres que llegeixen els veïns de viatge...

    El plaer de fer gran i de veure com es fa gran el fill és el millor de tots, Cristina. I s'escola ràpid el temps...

    ResponElimina