divendres, 5 d’agost de 2011

La flor de la magnòlia

L’exquisida flor de la magnòlia presentava tota aquesta bellesa el diumenge 19 de juny. Ja s’hi veia la pinya a l’interior.

Vet aquí la pinya, despullada de pètals, un altre diumenge, el 31 de juliol. Les marques de les ales blanques romanen en el seu tronc.

15 comentaris:

  1. Bellesa en estat pur! I quina olor, la de la magnòlia! Puc evocar-la només pensar-hi...

    ResponElimina
  2. I tant, ben olorosa! I el nom sol ja és tan bonic i poètic!

    ResponElimina
  3. El poder de la bellesa, del record i de la imaginació, Teresa!

    ResponElimina
  4. Em penso que escrivíem els nostres comentaris al mateix temps, Núria, portades totes tres pel magnetisme de la flor, de bell nom, com tu dius. Abraçada!

    ResponElimina
  5. Esplendorosa, robusta i delicada, sembla contradictori...i a la tardor quan ens ensenyarà les llavoretes vermell encés...

    ResponElimina
  6. Tornarem a fixar-ne la imatge, Camil·la, a la tardor.

    ResponElimina
  7. Al costat de casa hi ha un jardí molt gran presidit per un magnífic magnolier, el qual anys enrere feia una ombra esponerosa i unes flors impressionants..., però el jardí va canviar d'amos, i de fa anys que ningú l'esporga... Fa una llàstima veure'l cada cop més alt i amb unes fulles esquifides, esquifides...

    Quan es parla de magnòlies em ve al cap una pel·lícula que em va agradar moltíssim: “Magnòlies d'acer”, tant, que fins i tot me la vaig comprar quan va sortir en vídeo.

    ResponElimina
  8. Al parlar de cinema, la magnòlia de la teva entrada m'ha portat a la memòria l'extraordinària escena que Julianne Moore interpreta al film del mateix nom.
    La pel·licula val molt la pena, però ella...

    http://www.youtube.com/watch?v=vXRqxDQyzZ0&feature=related

    ResponElimina
  9. Els jardins abandonats tenen el seu encant, però fan pena...

    Em vindria bé de tornar a veure "Magnòlies d'acer", també em va agradar molt. I "Magnòlia", que no tinc present d'haver vist.

    Quantes pel·lícules hi deu haver que tenen al títol el nom de la flor? Algú en podria fer un post. Enric? Ignasi?

    ResponElimina
  10. Mira, no et dic que no.
    El títol?...: Vergonya!

    ResponElimina
  11. La meva filla, a Llagostera, té una magnòlia al pati i una altra filla,(bessones), també la té a Sant Gregori.
    I a la bassa dela Plaça del'Assumpció, de Sant Narcís, aquest any n'hi ha un bé de Déu surant a l'àigua que fa goig de veure.

    ResponElimina
  12. Ja m'ho faràs saber, Ignasi! Ai, que no entenc aquest "Vergonya!" del teu comentari. Què vols dir?

    Ui, que bonic això de les magnòlies-nimfees de la bassa de la plaça, Lluís! Bon diumenge.

    ResponElimina
  13. De cinema sí que vaig ben peix, Mariàngela. :))

    ResponElimina
  14. Pots passar quan vulguis a veure l'entrada que em vas demanar. :)
    Entendràs el... vergonya!

    http://alesquatreimitjavenenlesfades.blogspot.com/

    ResponElimina
  15. Jo també força, Enric!

    Ignasi, he visitat l'entrada: clara com l'aigua. Moltes gràcies per la menció i l'enllaç! Bones il·lustracions, el quadre i l'escena, per a una conferència sobre la vergonya! Interessant reflexió.

    He afegit el bloc al meu llistat de blocs.

    ResponElimina