divendres, 19 d’agost de 2011

Dues postes

 
La posta amb aigua va ser fotografiada des d’una finestra newyorker. La posta amb muntanyes va ser fotografiada des d’una finestra gironina. Dos anys de diferència entre una posta i l’altra. Sis mil quilòmetres de distància entre una posta i l’altra. El sol corona un edifici en una posta i en l’altra. Una posta va ser fotografiada pensant en l’altra. I viceversa? Postes de sol de quan l’agost ja va cap a la posta.

6 comentaris:

  1. La posta (del sol, del que sigui) és un moment d'intensa vibració còsmica...

    ResponElimina
  2. I un mateix sol, tot sembla aturar-se a la posta.

    ResponElimina
  3. Vet aquí el mateix sol que ens uneix, en el temps, en l'espai.

    ResponElimina
  4. Una terrassa al meu barri, a l'agost, quan cau la tarda.
    I l'altra llum, la veu de la Sílvia...

    http://www.youtube.com/watch?v=Ji3HjgteyHs

    ResponElimina