Dels diaris d'avui. Es commemora que fa 150 anys que va néixer J. M. Barrie, l’autor de Peter Pan. Es veu que durant la seva infantesa va patir el menyspreu de la seva mare, traumatitzada per la mort d’un fill a l’edat de 13 anys, degut a un accident. Ell tenia 6 anys. I la mare només li feia cas, diuen, quan ell es disfressava del seu germà mort. El pobre James Matthew va deixar de crèixer.
També és notícia que Oriol Regàs, el creador dels locals divins Boccaccio, Maddox i Up&Down, publica les seves memòries als 74 anys, amb el títol Los años divinos. Hi explica que, de nen, només podia veure la seva mare una hora al mes. La mare, Mariona Pagès, es va enamorar d’una comtessa italiana, Matilde Locatelli, i se n’havia anat a viure amb ella a Madrid, mentre que ell i els seus germans van ser criats per l’avi que va aconseguir de prendre la pàtria potestat a la mare.
Per absència o per presència, les mares sempre són fonamentals en el desenvolupament de la fillada.
La fotografia de l’Alma Mater que presideix el campus de la Columbia University, a New York, la vaig fer el 29 d’agost de 2009.
Entrades
En un conte escrit el febrer passat, i que espero que pogueu llegir aviat, explico una història d'un nen abandonat per la mare quan va morir el pare d'accident. És una història certa, per desgràcia.
ResponEliminaLa mare és fonamental en la vida dels fills, per bé i per mal.
Gran responsabilitat la de les mares.
ResponEliminaLlegiré el conte amb molt de gust, Teresa.