I Sitges era allà, com sempre, esperant-nos. Eclèctica, marinera. Amb tots els records, damunt de tots els blaus. Amb la seva hospitalitat. Les paraules sàvies. I les poetes amigues.
La fotografia fixa el capvespre del dijous 13 de maig de 2010, quan el darrer sol va sortir just per il·luminar-me la façana de l’església, sota l’escenografia d’un cel dramàtic.
Entrades
L'hora daurada de la posta, bella escenografia per a una trobada entranyable!
ResponEliminaT'esperàvem, Mariàngela, i t'hi esperem sempre. Gràcies per la teva companyia i per la teva amistat.
ResponEliminaNo havia estat mai a Sitges i la tardor passada els del curs de Literatura catalana, de l'UdG, hi vàrem fer una visita. Amb la Mita vàrem anar a visitar, pocs dies abans que el tanquessin temporalment, el Cau Ferrat. Després, una visita a la ciutat em va mostrar els magnífics racons i el magnífic patrimoni modernista que atresora. És justament el que anàvem a veure.
ResponEliminaI la posta de sol va ser també el regal que va arrodonir la tarda.
Una abraçada.
Quan les hores vertiginoses
ResponEliminaadormen la nostra veu escrita
el temps, com cavall cuatralbo
es porta el nostre petó sense segellar.
Quan les hores trobades
entrecreuen els nostres pensaments
el temps, allà on estiguem
deixa a la sorra un petó calat.
Entre el vent i el mar
en el seu racó de la calma
dorm la Blanca Subur.
Estimades poetes meves, moltes gràcies per la vostra calidesa. I pels vostres comentaris. Acabo d'arribar de Barcelona, a l'IEC hem homenatjat Joan Bastardas. Molta gent i tot molt bé. Petons.
ResponEliminaUna bona guia, la Mita, per conèixer Sitges! Ara compartim també postes de sol sitgetanes. Una abraçada.
Moltes gràcies per aquest bonic poema, Manel. Ens coneixem?
No, no ens coneixem Mariángela.
ResponEliminaCom va dir el poeta
et vaig conèixer sense conèixer-te,
passejant a la calmada nit
assegut al moll de la badia
un dringar de lletres sobre la mar
anunciava l'hora baixa
somiant el teu capvespre
llegint les sitgetanes paraules.
Sitges, m'encanta, la platja, el Cau, el Palau Mar i Cel... els restaurants... magnífica foto Mariàngela!
ResponEliminaUna abraçada!
El poeta ho va dir molt ben dit, Manel! Es pot començar a conèixer algú llegint les seves paraules. Ben trobat.
ResponEliminaGràcies, Esther. L'abraçada és granadina? Petons gironins.