diumenge, 16 de maig de 2010

Sitges

I Sitges era allà, com sempre, esperant-nos. Eclèctica, marinera. Amb tots els records, damunt de tots els blaus. Amb la seva hospitalitat. Les paraules sàvies. I les poetes amigues.


La fotografia fixa el capvespre del dijous 13 de maig de 2010, quan el darrer sol va sortir just per il·luminar-me la façana de l’església, sota l’escenografia d’un cel dramàtic.

8 comentaris:

  1. L'hora daurada de la posta, bella escenografia per a una trobada entranyable!

    ResponElimina
  2. T'esperàvem, Mariàngela, i t'hi esperem sempre. Gràcies per la teva companyia i per la teva amistat.

    ResponElimina
  3. No havia estat mai a Sitges i la tardor passada els del curs de Literatura catalana, de l'UdG, hi vàrem fer una visita. Amb la Mita vàrem anar a visitar, pocs dies abans que el tanquessin temporalment, el Cau Ferrat. Després, una visita a la ciutat em va mostrar els magnífics racons i el magnífic patrimoni modernista que atresora. És justament el que anàvem a veure.
    I la posta de sol va ser també el regal que va arrodonir la tarda.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Quan les hores vertiginoses
    adormen la nostra veu escrita
    el temps, com cavall cuatralbo
    es porta el nostre petó sense segellar.

    Quan les hores trobades
    entrecreuen els nostres pensaments
    el temps, allà on estiguem
    deixa a la sorra un petó calat.

    Entre el vent i el mar
    en el seu racó de la calma
    dorm la Blanca Subur.

    ResponElimina
  5. Estimades poetes meves, moltes gràcies per la vostra calidesa. I pels vostres comentaris. Acabo d'arribar de Barcelona, a l'IEC hem homenatjat Joan Bastardas. Molta gent i tot molt bé. Petons.

    Una bona guia, la Mita, per conèixer Sitges! Ara compartim també postes de sol sitgetanes. Una abraçada.

    Moltes gràcies per aquest bonic poema, Manel. Ens coneixem?

    ResponElimina
  6. No, no ens coneixem Mariángela.
    Com va dir el poeta
    et vaig conèixer sense conèixer-te,
    passejant a la calmada nit
    assegut al moll de la badia
    un dringar de lletres sobre la mar
    anunciava l'hora baixa
    somiant el teu capvespre
    llegint les sitgetanes paraules.

    ResponElimina
  7. Sitges, m'encanta, la platja, el Cau, el Palau Mar i Cel... els restaurants... magnífica foto Mariàngela!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. El poeta ho va dir molt ben dit, Manel! Es pot començar a conèixer algú llegint les seves paraules. Ben trobat.

    Gràcies, Esther. L'abraçada és granadina? Petons gironins.

    ResponElimina