dissabte, 29 de maig de 2010

La cançó

Al facebook acabes tenint amics d’arreu. Un amic grec va penjar al seu mur un enllaç del youtube. Vaig seguir-lo. Oh, sorpresa! Era la cançó que em va captivar l’any 1975, en el meu primer viatge a Grècia, O kaimós. La vaig escoltar, en viu i en directe, un vespre de juny als jardins del Zappeion, a Atenes. I me’n vaig enamorar. L’endemà vam anar a una botiga de discs, perquè la volia tenir. El problema era que no sabia ni el títol, ni qui cantava aquella cançó. Però se m’havien fixat a la ment les notes de la peça i algunes paraules que anava repetint, to aima pio pikró... a manera de tornada. Així és que em vaig posar a cantar el poc que sabia d’aquella cançó que m’havia robat el cor. Vam tornar a casa amb el disc. El posava i ballava aquella melodia cada vegada que volia retornar a la Grècia idíl·lica del meu viatge de nuvis. O tempora, o mores!


Aquí us deixo “La tristesa” de Mikis Theodorakis.


Aquests propileus coronats de bastides els vaig fotografiar el mes de febrer de 2008.


3 comentaris:

  1. Muchas gracias por "La tristesa" y este texto que me lleva a recordar mi cena en el puerto ateniense en marzo de 1973, camino de Tel Aviv.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Oh, Grècia dels nostres amors, pàtria antiga i venerada! Vaig viatjar a Grècia -finalment!- quan vaig cumplir 50 anys, l'any 2001. Fruit d'aquella estada meravellosa, curiosa i iniciàtica en tants sentits, és el poemari "Santuari grec".
    Records com aquest teu, quan s'actualitzen brillen amb una nova llum... Feliç qui els ha pogut viure, oi?

    ResponElimina
  3. Casi de la misma época son estos recuerdos, José Julio. Nunca estuve en Tel Aviv, mi destino fue Grecia.

    A cada viatge, un poemari, Teresa! Quina meravella. Hi vam tornar just vint-i-cinc anys després, per celebrar-ho i per mostrar-la a en Borja. Feliç qui els ha pogut viure i els vol recordar, els records.

    ResponElimina