Natan

Vaig llegir al diari d’ahir que s’han publicat dos llibres sobre les lectures de Hitler. Sembla que el dictador es va engrescar especialment amb Don Quijote, Robinson Crusoe o El mercader de Venècia. I que estava "indignat" perquè Alemanya havia produït la història de Natan el Savi.

Vaig conèixer Nathan the Wise, de Gotthold Lessing, en versió teatral anglesa a New York. Era el 4 de gener de l’any 2009 i era la darrera representació. Els meus acompanyants eren newyorkers d'origen jueu, com probablement gran part dels espectadors d’aquell vespre al teatre The Pearl, quan encara era a la literària St. Mark’s Place, al Village, i celebrava justament el 25è aniversari de la seva existència. Érem a primera fila, així és que durant el parell d’hores de la representació no vaig saber ben bé si, barrejada amb els cristians, jueus i musulmans ben avinguts, em trobava a la Jerusalem del segle XII o a la New York del segle XXI. En tot cas era evident que no em trobava a l’Europa de la primera meitat del segle XX.

Ja ho deia Petrarca al segle XIV, els llibres han portat algunes persones cap al coneixement, d'altres cap a la follia.

La il·lustració d'aquest post prové del playbill de la peça teatral.