“De vegades em llevo enmig de la nit i faig parar tots els rellotges, tots.”
El meu amic la va veure a Zürich, quan estudiava al politècnic d’aquella ciutat, després de la guerra, la segona de les anomenades mundials, quan de tota Europa només es representava òpera a Suïssa, quasi intocada pel desastre. El va impressionar, sobretot, que el paper del cavaller de la rosa l’interpretés una dona. Altres temps, altres mons. O els mateixos temps, els mateixos mons. Ahir vaig veure la representació al Liceu de Barcelona. Quatre hores de música de Strauss i textos de Hofmannsthal ben aprofitades. Magnífica. Però vaig trobar a faltar el protagonisme d’un tenor.
Temps daurat aturat en el saló dels miralls, que vaig fotografiar ahir.
No sé si es pot ser una cosa millor que cavaller (o dama) de la Rosa, imatge de l'Amor.
ResponEliminaCorrespost.
ResponElimina