dimecres, 5 de maig de 2010

Líquens

... la dorata parmelia il muro incrosta.

Camillo Sbarbaro


El preciós post d’ahir del blog Amics arbres·Arbres amics sobre els líquens em va suggerir aquest post d’avui.


Camillo Sbarbaro va ser un poeta, hel·lenista i botànic italià expert en líquens. Va catalogar-ne 127 noves espècies, de les quals una vintena porten el seu nom. Sbarbaro va néixer a Santa Margherita Ligure l’any 1888 i va morir a Spotorno, sempre la Ligúria, l'any 1967.


L’escriptora catalana Maria Àngels Anglada el va fer protagonista d’un dels seus contes, justament del que dóna nom al recull La daurada parmèlia i altres contes, publicat per primera vegada l’any 1991. El conte va seguit d’una traducció de la mateixa Anglada d’una prosa de Sbarbaro titulada “Líquens”, que forma part del seu recull Trucioli, publicat a Firenze l’any 1920.


Vet aquí un petit fragment de la bellíssima prosa de Sbarbaro, en la traducció d’Anglada: “El liquen prospera des de les contrades dels núvols fins als esculls esquitxats pel mar. Escala les vetes on cap més vegetal no s’enfila. No el descoratja el desert; no el desallotja la glacera, ni els tròpics o el cercle polar. Desafia el buit de l’espluga i s’arrisca al cràter del volcà. Només tem el veïnatge de l’home. Per aquesta misantropia seva, la ciutat és l’única barrera que l’atura.”


A Romanyà, les pedres i els arbres d’El Senyal Vell són plens de líquens, com el de la fotografia, il·luminat pel darrer raig de sol del 5 de maig de 2009.


5 comentaris:

  1. La imatge dels líquens ens imanta, ja que s'hi conjumina el mineral i el vegetal de la Natura.

    ResponElimina
  2. Veig que tenim més coses en comú. La meva afició pels líquens ve de molt lluny. Sempre m'han fascinat i en ells s'hi plasma a la perfecció el
    pas del temps, tema que en la narrativa i en la poesia també m'ha interessat sempre.
    T'envio un correu amb uns quants líquens de la meva col·lecció.
    Miraré de fer-me amb la traducció d'Sbarbaro, feta per Anglada.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Són petites meravelles, sí, Teresa. Llocs plens de líquens, sinònim de llocs saludables.
    Si t'agraden els líquens, Lluís, t'encantarà el text de Sbarbaro i el conte de l'Anglada.
    Gràcies pels diàlegs digitals!

    ResponElimina
  4. Hermoso texto el de Sbarbaro. La aventura del liquen, sus temores y sus avances. Su escalada por las vetas.
    Gracias por este recuerdo.
    JJP

    ResponElimina
  5. El texto completo es una maravilla. Refleja tan bien el amor del coleccionista i el buen oficio del escritor!
    Gracias JJP.

    ResponElimina