Aniversari

Avui, 1 de maig de 2010, en Borja, el meu fill, fa 25 anys.

Mentre esperava el seu naixement, publicava a Presència, cada diumenge, des del 14 d’octubre de 1984 fins el 14 d’abril de 1985, Els arbres, que després van ser llibre. En el darrer, que vaig titular “Epíleg”, vaig copiar el poema de Josep Carner, Nada-pel-Maig, de Primavera al poblet.

Un quart de segle després, torno a copiar el poema, ara al bloc, amb tres variants, assenyalades en cursiva, que espero que tots em perdonareu! Enyor? Bons i bells records.

Nascut-pel-Maig és en el seu bressol,

i jo voldria anar-lo a veure. Dol

-i no m’hi val recosa cantarella-

ésser tan lluny d’aqueixa meravella

que us plau de condormir, de perfumar,

roses i pebreters de Romanyà.

¡Qui en son jardí, sota la lluna blanca,

fos l’ombra somoguda de la branca

que salta a la finestra i la defuig,

besa l’infant no dant-li mai enuig,

s’escapa i torna, sens alarma encara

de l’amatent orella de la mare,

dels ulls paterns, que amb goig embadalits

mal fenyen de negar-se en un escrit!

El quadre Le Berceau, de Berthe Morissot, que il·lustra aquest post, va servir també per il·lustrar aquell article.