Riols

Endreça al despatx de la Facultat. Raó de pes: canvi de mobiliari. Difícil empresa la de fer neteja de papers. Tanmateix permet de descobrir petits tresors, amb records incorporats. Han aparegut, finalment, uns papers sobre el château de Riols.

Dels papers a l’àlbum de fotografies, a casa. Hi vam passar uns dies, ja fa uns quants anys al château de Riols. Era el mes de setembre de 1992. Dormíem en una cambra enorme, llit amb dosser inclòs, que, segons tradició del lloc, havia acollit els dolços somnis de l’emperadriu Eugènia de Montijo. Entre els anys 1793 i 1795 havia residit a Riols Madame de Portocarrero, parenta de la de Montijo. I sembla que l’emperadriu va resseguir els llocs on havia viscut Marie Emilie de Portocarrero, potser camí de l’exili.

La propietària del castell era amiga nostra. Amb el seu marit, ja mort en aquells moments, havien passat uns anys a Àfrica i tenien una col·lecció de miniatures africanes. Encara recordo el filet de boeuf memorable que ens va fer per dinar, el primer dia. Farcit amb uns quants alls i saignant. Un requisit. Recordo també el colomar, quadrat damunt de quatre columnes, amb torreta esvelta.

Hauré de digitalitzar les fotografies. O tornar a Riols. A Google, és clar, n’he trobat una que reprodueixo al costat d’aquest text.