divendres, 28 de maig de 2010

Avelino

Del tresor dels papers retrobats: cartes d’Avelino Hernández. El mes de novembre de l’any 2000, em va enviar un relat, Para dejar memoria de Andreu Sabater. En la carta que l’acompanyava em deia: “Trabajaba en él [relato] el día que me llamó Imma Benet, la agente de Mª Àngels, para decirme que acababa de morir. Immediatamente replanteé la estructura para dar cabida a un narrador y hacer que fuera Mª Àngels; en homenaje. Ese es el resultado.”


L’inici del capítol 5 del relat comença així: “El hombre que llamó a la puerta de Maria Àngels Anglada cuando publicó El violí d’Auschwitz se presentó como el antiguo santero de un viejo santuario perdido en la angostura de un valle en la cabecera del Segre. Había leído su novela y venía a mostrarle su agradecimiento, pues le afectaba.”


Avelino era nascut a Valdegeña, un petit poble de Sòria, però va triar Selva, a Mallorca, per viure i per morir. El vaig conèixer, quan el vaig convidar a participar en el curs d’estiu “M. Àngels Anglada: entre els clàssics i ara, la vida”, que vam organitzar a la Universitat de Girona, el mes de juliol de l’any 2000. Avelino va titular la seva lliçó “Traducir una lengua, transmitir una sensibilidad”. Va ser esplèndida. Traspuava la seva enorme sensibilitat. Avelino havia traduït al castellà Artemísia (1995), El violí d’Auschwitz (1997) i Quadern d’Aram (2000).


La fotografia que acompanya aquests mots formava part de la targeta de visita d’Avelino, i tenia aquest peu: “Hélice del llaüt ‘Gloria’ (Puerto de Alcúdia). Foto: Teresa Ordinas. Es pot veure a la pàgina web sobre Avelino Hernández.

6 comentaris:

  1. Belles històries (reals) com aquesta per recollir en un blog, o en un llibre...

    ResponElimina
  2. I vinga a enfilar records, ja ho veus. No sé si és la primavera, l'edat, el bloc... Gràcies pel comentari, amiga meva!

    ResponElimina
  3. Mariàngela...
    l'edat, dius... el que m'emporto d'enfilar anys són els records que guardo en capses, com tu, i que retrobo per casualitat.
    Si has fet les paus amb el teu passat, són una meravella!!

    ResponElimina
  4. Més anys, més records. Com n'és d'important de fer les paus amb el passat, oi? Gràcies, Bet. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. A vegades posar ordre té aquestes sorpreses. Retrobar "papers", retrobar records i reviure moments intensos. Magnífic record i exquisida sensibilitat.

    Una abraçada Mariàngela!

    ResponElimina