Si aquesta és la segona Pasqua, vol dir Festa Major a Llagostera, el meu poble. Bon temps, repòs al jardí, dinar de festa amb la rebosteria més bona que mai haureu menjat per postres. Família. Com fa anys, molts anys. Algunes coses han canviat, és clar. Sobretot hi ha absències que es fan presents, els dies de festa. Però els rituals coneguts tornen els records plaents. Els gegants, les sardanes a la plaça, les exposicions de pintors locals, tot ens fa viatjar en el temps. El viatge, el retorn.
La fotografia que il·lustra aquest post mostra el primer quadre que vaig portar a una d’aquestes exposicions. Jo tenia 9 anys i el personatge representat és Sèneca. Premonició o atzar? Aquest carbó m’ha acompanyat arreu on he viscut. Ara penja, a l’entrada, a casa del meu fill.
Entrades
Mariàngela,abans que res BONA FESTA MAJOR!
ResponEliminaVes per on, una altra cosa que tenim en comú: LLAGOSTERA.
Una de les meves filles viu a Llagostera i és mestra a l'escola nova. El seu home és fill de Llagostera.
Bon temps, bon dinar i bona rebosteria!
"A veces me levanto en medio de la noche y hago parar todos los relojes, todos."
ResponEliminaTambién en las fiestas familiares, en los recuerdos, en el sosiego.
JJP
La Festa... parèntesi de celebració que dóna mesura i valor als dies de treball. Que la tinguis ben bona en companyia dels teus, tots, vius i morts a la mateixa taula de l'Amor.
ResponEliminaGràcies, Lluís. Potser ens hi veurem? Dec conèixer la teva filla i segurament el seu home. La directora de l'escola nova va ser mestra d'en Borja i és molt amiga de la família. El món és petit...
ResponEliminaJJP, gracias por la conexión. Y la amistad.
Teresa, moltes gràcies. És ben bé això que dius. I Llagostera ens acull sempre amorosament.