Mots finals de La Devesa, Paradís Perdut, llibre de Narcís-Jordi Aragó publicat a Girona l’any 1980:
“Si perdre és veure desaparèixer, el contrari de perdre ha de ser retrobar. Si perdre és deixar de tenir, el contrari ha de ser recobrar. I encara som a temps de retrobar i de recobrar la Devesa.
Retrobar la Devesa voldrà dir obrir i mantenir fressats els camins que hi menen. Recobrar-la voldrà dir recuperar-la per a la ciutat i per als seus habitants. Retrobar-la suposarà guarir-la dels seus mals i reintegrar-la al teixit vital de la comunitat. Recobrar-la suposarà alliberar-la de servituds i hipoteques i retornar-li la seva originària condició popular.
Si som capaços de vigoritzar-la i de vincular-la a la ciutat, podrem dir de debò que hem salvat la Devesa. I demostrarem que el Paradís encara no és perdut del tot.”
La Devesa tardoral de la fotografia la vaig fixar el 15 de novembre de 2009.
Entrades
Retrobar la Natura via cultura, sí, via sensibilitat, religiositat entesa com a comunió amb el Tot.
ResponEliminaabrir y mantener trillados los caminos de cada día, de la vida, esa tarea sí que puede acercar algo más una jornada al Paraíso.
ResponEliminaTenim problemes amb la Devesa, a Girona. Sort que, de moment, s'ha pogut aturar la construcció d'un pavelló esportiu, que hauria destruït una part del parc arbrat.
ResponEliminaEm fas pensar en el cant espiritual de Maragall, Teresa...
Si resultase tan fácil, viviríamos en un Paraíso eterno!
Si que tenim problemes amb la Devesa. El principal, però, es que ningú s'ha atrevit a encarar-los seriosament. Cap govern municipal, i vaig ser regidor 8 anys, s'ha atrevit a fer propostes engrescadores per convertir-la en un parc ciutadà amb espais i serveis adequats. Quantes ciutats voldrien tenir-lo.
ResponEliminaNomés se'n parla quan planteja algun conflicte, com va passar amb el pavelló al que fas referència.
Falta coratge i idees clares, i, potser admetre que altres les poden tenir.