Tellus

En temps dels meus grecs i llatins, els humans dividien el món en quatre edats: l’edat d’or, l’edat d’argent, l’edat de bronze, l’edat de ferro, i torna a començar. En les descripcions de les edats, la terra hi té un gran protagonisme. Vet aquí el seu paper en l’edat d’or i en l’edat de ferro, tal com ens ho explica Ovidi a Les Metamorfosis, I, 89-150, en la traducció catalana de l’any 1927 de la Fundació Bernat Metge.

A l’edat d’or, “la terra franca, no tocada pel rascle ni ferida per cap mena d’arada, ella mateixa ho donava tot, i els homes, contents de menges produïdes sense constrenyiment de ningú, collien fruits d’arboç i maduixes silvestres, cireres bordes i les móres arrapades als aspres esbarzers, i les glans que havien caigut de l’ample arbre de Júpiter.”

A l’edat de ferro “la terra que abans havia estat comuna com la llum del sol i els aires, el caut mesurador va marcar-la amb un llarg límit. I no solament les messes i les menges degudes eren demanades als grassos camps, sinó que l’home va anar a les mateixes entranyes de la terra i els béns que havia amagat i havia enfonsat a les ombres de l’Estígia, foren desenterrats, agulló de mals. Ja el ferro nociu i l’or més nociu que el ferro havien aparegut: va aparèixer la guerra que lluita per mitjà de l’un i l’altre i branda en la mà ensagnantada les armes ressonants. Es viu del lladruny...”

Quan tornarà l’edat d’or?

Bon Dia de la Terra!

La fotografia de l’esfera terrestre que il·lustra aquest text la vaig fer a la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència, el mes de juny de l’any 2007.