“Recs, molladius, llots engolidors, fangs enganxadissos com bescs, basses insondables, muradars de serrades que amaguen pous misteriosos, sots recoberts de brosta com trampes de llop, abims cegats per arrelaments de tota mena on creuríeu passar a l’ensec i d’on brolla l’aigua a la més insignificant pressió; en fi, tot el que hi ha de més enganyador, de més obsessionant.”
Prudenci Bertrana, Proses bàrbares, edició de 1929.
L’endemà de Sant Jordi de 2010, vaig fotografiar aquesta bassa als Aiguamolls de l’Empordà, descrits en l’obra de Bertrana.
I, no obstant, neixen nenúfars...
ResponEliminaA la vida li agraden -més: les practica- les paradoxes.
Moltes gràcies Mariàngela, per sort m'he escapat i he pogut gaudir del dia del llibre a casa!
ResponEliminaQué faríem sense paradoxes?
ResponEliminaQue bé, Esther!