dimarts, 13 d’abril de 2010

La mort de Rodoreda

Un dia com avui, fa 27 anys, va morir a la Clínica Muñoz de Girona, l’escriptora barcelonina Mercè Rodoreda. Fa dos anys, l’Any Rodoreda va commemorar el centenari del naixement de l’escriptora i els vint-i-cinc anys de la seva mort. Fa dos anys, un dia com avui, la plaça de l’església de Romanyà de la Selva es va omplir dels mots de Mirall trencat. Durant tot el dia, desenes de persones vam llegir la novel·la que Rodoreda havia començat a escriure a Ginebra l’any 1968 i havia acabat a la casa “El Senyal Vell” de Romanyà de la Selva. Just un mes abans havíem inaugurat l’Itinerari literari Rodoreda Romanyà, que va ser seguit aquell dia per quasi dues-centes persones i que havia estat creat per la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona, a petició de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro i amb la col·laboració del Consorci de les Gavarres. La plaça de l’església de Romanyà de la Selva ja havia acollit la lectura de Quanta, quanta guerra... el 13 d’abril de l’any 2003. Una altra de les novel·les que Rodoreda havia escrit, aquest cop sencera, a Romanyà. La vam triar perquè feia poc que havia començat la guerra de l’Irak, i era la nostra manera de dir no a la guerra. La tercera obra de la “trilogia de Romanyà” de Rodoreda, Viatges i flors, la vam llegir el 13 d’abril de l’any 2007, també a la plaça.


Aquell que avui pugi a Romanyà i s’acosti a la plaça podrà llegir el text de Rodoreda de l’itinerari que la recorda: “Les Gavarres, totes un alzinar, a l’hora de la posta quan el sol les besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, davant d’un dels paisatges més dolços de Catalunya. Les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d’aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola.”


La fotografia que il·lustra aquest text la vaig fer el passat 27 de març al Mirador de les Mirandes de Romanyà, un dels punts de l’itinerari.

2 comentaris:

  1. Gràcies per recordar-nos aquesta data.
    El millor homenatge als nostres morts és la memòria. La memòria és un acte d'amor.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Teresa. La memòria és tan fràgil!

    ResponElimina