divendres, 2 d’abril de 2010

Abrils

Vaig conèixer Paul-Jean Toulet (1867-1920) a través del conte “Paràlisi” de Mercè Rodoreda. Vaig comprar el seu recull poètic Les Contrerimes a la llibreria de l’estació del Friburg suís, el mes d’agost de l’any 2007. (La fotografia que il·lustra aquests abrils la vaig fer aquell dia en un dels carrers de la ciutat. Em va agradar la màquina de cosir penjada a la façana.)


Aquesta tarda he acabat un treball que feia dies que arrossegava. He agafat el llibre de Toulet i m’he assegut al sofà. El primer poema és dedicat al mes d’abril. Torno a seure davant l’ordinador, perquè sembla que experimento una certa predisposició a col·leccionar abrils. He jugat a traduir el poema en dues llengües.


Avril, dont l’odeur nous augure

le renaissant plaisir,

tu découvres de mon désir

la secrète figure.


Ah, verse le myrte à Myrtil,

l’iris à Desdémone :

pour moi d’une rose anémone

s’ouvre le noir pistil.



Abril, la teva olor ens augura

el renaixent plaer,

tu descobreixes del meu deler

la secreta figura.


Ah, vessa la murtra a Mírtil,

l’iris a Desdèmona:

per a mi d’una rosa anemone

s’obre el negre pistil.



Abril, cuyo olor nos augura

el renaciente placer,

tu descubres de mi deseo

la secreta figura.


Ah, vierte el mirto a Mirtilo,

el iris a Desdémona:

para mi de una rosa anémona

se abre el negro pistilo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada